La Generalitat presenta a Manresa un servei d'atenció a infants i adolescents que han patit abusos sexuals
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera Gòdia, i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, han presentat avui a la capital del Bages la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, Barnahus (casa dels infants, en islandès), un nou servei que posa els infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals al centre, perquè permet tenir en un únic espai tots els serveis d’atenció que necessita. Es preveu destinar més de 800.000 euros a la construcció d’aquest equipament, en un solar cedit per l’Ajuntament al de Manresa a la cruïlla entre el carrer Joan Fuster i la Carretera del Pont de Vilomara.
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera Gòdia, i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, han presentat avui a la capital del Bages la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, Barnahus (casa dels infants, en islandès). Aquest servei pretén evitar la revictimització dels infants i joves que han patit abusos sexuals, així com prevenir i detectar agressions sexuals a menors d’edat. El model Barnahus, promogut per ¡Save the Children¡, és un servei pioner a l’Estat que la Generalitat ja ha implementat a Tarragona i properament també serà present a Lleida i Manresa.
Durant la presentació del recurs, la consellera ha remarcat que la Barnahus “posa l’infant víctima d’abusos sexuals al centre, perquè permet treballar en un únic espai tots els serveis d’atenció que necessita. D’aquesta manera, la víctima només ha d’explicar una sola vegada els abusos que ha patit, a un únic professional que s’encarrega exclusivament del seu desenvolupament i recuperació. D’aquesta manera evitem la revictimització, a través de la coordinació de totes les parts implicades en el procés i d'oferir al nen o la nena un entorn agradable, que evita que es reobrin les ferides i en facilita la recuperació”.
Cervera ha explicat el bon funcionament d’aquest model, que la Generalitat va implementar a Tarragona el 2020. “Des de que va obrir la primera Barnahus ha atès més de 400 casos d’abusos sexuals a infants i adolescents i s’ha triplicat la detecció de menors víctimes d’abusos sexuals en aquest territori respecte la mitjana catalana. No és que hi hagi més agressions a Tarragona, és que ara gràcies a la Barnahus se’n detecten més”. La consellera ha remarcat que “el Govern té la voluntat d’aprofitar els fons Next Generation EU fins a construir 13 serveis d’aquestes característiques, una per cada vegueria”.
Una inversió més de 800.000 euros dels fons Next Generation EU
El Departament de Drets Socials preveu destinar més de 800.000 euros dels fons Next Generation EU a la construcció d’aquest equipament en un solar cedit per l’Ajuntament de Manresa, ubicat a la confluència del carrer Joan Fuster i la Carretera del Pont de Vilamora, al barri de La Balconada.
L’alcalde ha destacat el treball conjunt entre ambdues administracions per buscar la ubicació del nou equipament. Aloy ha explicat el compromís del consistori en la defensa i la promoció dels drets de la infància i l’adolescència, i ha destacat el fet que “la de Manresa sigui la tercera Barnahus de tot el país”. En aquest sentit, ha subratllat que “el nou equipament donarà servei a la ciutat i també a tot el seu territori d’influència”.
També han assistit a la presentació el secretari d'Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra Rovira; la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Ester Cabanes Vall; la regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs Alsina, i la regidora d'Infància, Joventut i Persones Grans, Rosa M. Ortega Juncosa.
Model Barnahus
L’equip psicosocial està format per psicòlegs/es i treballadors/es socials i per una persona que en fa la coordinació. D’altra banda, a fi de garantir que el servei es presta les 24 hores cada dia de l’any, es compta amb la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI) qui posteriorment pot derivar els casos a Barnahus.
El centre té l’aspecte d’una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial de vuit persones i, a més, hi ha altres professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les distintes instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic...
Els objectius principals són dos, d’una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional -que habitualment està format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social-, que s’encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes. De l’altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l’equip d’assessorament tècnic penal rep l’encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.
La intervenció inclou l’avaluació psicosocial, la investigació policial, l’exploració medicoforense de la víctima i l’entrevista exploratòria i forense. S’ofereix acompanyament i assessorament en relació amb el procediment judicial i es coordina la feina amb els serveis implicats. També es dona informació i assessorament a la judicatura i la fiscalia, i els professionals del servei col·laboren a prevenir i detectar les situacions de violència sexual i s’intervé tant en els casos de sospita com en els que ja han estat revelats.
