Alfred Bosch, Toni Cruanyes, Maite Salord i Antoni Vives, finalistes del XXIIIè Premi Joaquim Amat-Piniella
Les obres seleccionades pel jurat en aquesta vint-i-tresena edició són El temple dels pobres, d’Alfred Bosch; La Vall de la Llum, de Toni Cruanyes; El país de l’altra riba, de Maite Salord; i Lliçó d’arquitectura, d’Antoni Vives. La presentació de les obres es farà el 18 de gener de 2022, i l’acte de lliurament tindrà lloc el 22 de febrer, en el marc de la Festa de la Llum.
Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al vint-i-tresè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa. El Premi està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i té una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.
La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 22 de febrer de 2023, a les 19 h. Un mes abans, el 18 de gener, es farà la presentació de les obres finalistes en el marc d’una tertúlia amb els autors, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.
Les quatre obres finalistes de l’Amat-Piniella 2023
1- El temple dels pobres, d’Alfred Bosch (Columna)
El Jaume i la Lola són fills de treballadors de la Sagrada Família. Quan s’inauguren les escoles dins del recinte, formen part de la primera fornada de nens educats en aquella institutció de pedagogia moderna, sempre a l’ombra del temple i amb el privilegi de conviure amb el gran Antoni Gaudí. Els nens van creixent i viuen amors, amistats i enemistats que s’aniran solapant amb la construcció del temple i amb l’evolució històrica del país.
Una novel·la emocionant que relata unes vides lligades a un dels monuments més importants de Catalunya i a unes circumstàncies històriques convulses.
2- La Vall de la Llum, de Toni Cruanyes (Destino)
En aquest llibre, Toni Cruanyes recorda la vida del seu avi, que és la història d’un temps i un país. Un homenatge a una generació d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens. Una vida que abraça bona part del segle XX.
Cruanyes s’allunya, en aquesta obra narrada per ell mateix, de la seva faceta més periodística per oferir-nos un retrat íntim, lúcid i precís. La Vall de la Llum, un poble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a través de les vivències amb què una família pagesa s’obre pas en un món que es transforma molt de pressa. Un relat verídic però escrit com una novel·la, amb un alt contingut dramàtic i evocador.
3- El país de l’altra riba, de Maite Salord (Proa)
Un avió alemany que ve de bombardejar la costa nord d’Àfrica cau a l’Illa de l’Aire, al sud-est de Menorca. Alhora, a la ciutat d’Alger, l’Alfred Gold i el seu net Daniel, jueus que han travessat França fugint dels nazis, obren una sastreria. La visita d’un elegant colon francès, Michel Bisset, que regenta el restaurant més luxós de la capital algeriana, el Cafè de París, els obre una esperança.
Al restaurant, el jove Daniel Gold coneix l’Omar, un excombatent de les tropes franceses, i la Isabel, una noia provinent de Fort de l’Eau, població de la badia d’Alger fundada i habitada per menorquins. Cinquanta anys més tard, als carrers de Barcelona, la Marta i la Hanna, inicien una relació amorosa en què pesen els secrets i la memòria familiar de l’una i de l’altra. L’encreuament de les dues històries confegeix un tapís que mostra, entre violents episodis col·lectius, unes vides que s’aferren a l’amor i a la solidaritat.
4- Lliçó d’arquitectura, d’Antoni Vives (Ensiola)
Georg von Schnitzler va idear i va pagar el pavelló alemany de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, conegut com a pavelló Mies van der Rohe. Von Schnitzler era el màxim dirigent del conglomerat químic IG Farben. La seva empresa produí el gas Zyklon B, el gas d’Auswitzch, el seu camp, on assassinaren més d’un milió de persones. A més de gasejar persones, Schnitzler comprava jueus i altres presoners a preu de saldo a les SS i els feia treballar fins a la mort en règim d’esclavatge. Els presoners, esclaus, duraven quinze dies. Era més barat comprar-los i matar-los de gana i de fred mentre produïen que no pas gastar per alimentar-los.
Von Schnitzler i la seva muller, Lilly, van esdevenir pilars de la cultura alemanya dels anys trenta fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Antoni Vives ens convida a un sopar amb el matrimoni Schnitzler que situa Barcelona a l’origen de la tragèdia nazi.
El jurat d’enguany
El jurat que decidirà quina de les obres és la guanyadora està format per:
·Llorenç Capdevila, escriptor.
·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
·Jordi Estrada, escriptor.
·Toni Mata, periodista de Regió7.
·Genís Sinca, escriptor i periodista.
·Anna Vilajosana, periodista i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès.
Requisits de les obres finalistes
Les obres que participen en el Premi Amat Piniella han de ser novel·les, llibres de memòries o dietaris, han de ser originalment escrites en llengua catalana, s’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2021 i el 31 d’agost del 2022 (ambdós inclosos), i han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.
Procés de selecció
Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages-Moianès, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant les finalistes.
Història del premi
L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.
Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i NorbertoDelisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.
Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.
Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que calia sotmetre’l a una radical reorientació.
Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.
Des de l’any 2019, a més, el premi té una dotació de 2.000 euros.
Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:
2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)
2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)
2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)
2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)
2019: Joan-Lluís Lluís, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)
2020: Marta Marín-Dòmine, per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor)
2021: Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria (1984)
2022: Vicenç Villatoro, La casa dels avis (Proa)
Concurs Amat-Piniella 2023 a la Biblioteca del Casino
Com cada any, la Biblioteca del Casino organitza el concurs Joaquim Amat-Piniella. Per participar-hi, només cal que es resolguin quatre preguntes, una per a cadascuna de les obres finalistes, i dipositar una butlleta amb les respostes a l’urna que hi haurà a la biblioteca. El termini de participació es tanca el dia 11 de febrer de 2023.
El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi.
(*) Peu de Foto: Imatge de les portades de les quatre obres finalistes
