Manresa presenta a Barcelona la nova imatge de ciutat Manresa, cor de Catalunya
Durant l’acte, que s’ha fet avui a La Pedrera, també s’han exposat les línies generals del projecte Manresa 2022 i s’ha anunciat el proper inici de la Festa de la Llum, la Fira de l’Aixada i la Transèquia. Els manresans Natxo Tarrés, Lourdes Fisa, Abel Pié, Benvingut Aligué i Genís Sinca han participat també en la presentació.
Manresa ha presentat avui a Barcelona la seva nova imatge de ciutat “Manresa, cor de Catalunya” en un acte que ha tingut lloc a la Sala Gaudí de La Pedrera. Durant la trobada, també s’han exposat les línies bàsiques del projecte Manresa 2022, que es prepara de cara a la commemoració dels 500 anys de l’estada de Sant Ignasi a la ciutat; i s’ha anunciat la propera celebració -a partir d’aquest cap de setmana- de la la Festa de la Llum, la Fira de l’Aixada i la Transèquia.
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el regidor de Cultura, Joan Calmet; i la regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Sílvia Gratacós, han estat els encarregats de fer les explicacions de cada un dels apartats. Han participat també en la presentació cinc reconeguts manresans convidats per l’Ajuntament de Manresa per donar més relleu a l’acte: Natxo Tarrés, músic del grup Gossos; Lourdes Fisa, artista visual; Abel Pié, president del Consell de l'Advocacia Catalana; Benvingut Aligué, restaurador i xef del Millor Restaurant Català del 2012; i Genís Sinca, periodista, escriptor i Premi Josep Pla de novel·la 2013.
Entre els assistents es trobaven, entre d’altres, la directora general de Turisme de la Generalitat, Marian Muro; la delegada territorial de Cultura a la Catalunya Central, Maria Àngels Blasco; la cap de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, Olga Sancho; i el president de la Cambra de Manresa, Pere Casals.
La presentació s’ha iniciat amb la intervenció de l’alcalde de Manresa, que ha explicat que l’impuls a la marca “Manresa, cor de Catalunya” neix de la necessitat de crear una “marca potent per projectar la nostra ciutat” i que es va decidir recuperar “una marca que va néixer als anys 60, però que sempre ha tingut fortalesa i molta penetració popular, resistint el pas dels anys, sobretot fora de Catalunya”.
Valentí Junyent ha manifestat també que la nova imatge basada en la idea del cor té l’objectiu “de millorar l’autoestima dels manresans i manresanes per la nostra ciutat i, al mateix temps, reforçar la nostra projecció exterior”. Junyent ha fet esment dels quatre conceptes que van associats a la nova marca com són “ la centralitat, el dinamisme, l’emoció i la qualitat de vida”.
L'acalde ha assenyalat també que les primeres aplicacions d’aquesta nova marca han estat: una guia de Manresa en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), la renovació de tots els fulletons i cartells turístics de la ciutat i una nova visita guiada que, amb el nom de “Manresa, cor de Catalunya”, recorrerà els punts més emblemàtics de la ciutat i acabarà a l’Espai Gastronòmic del Teatre Kursaal amb un tast de la gastronomia local com el que avui s’ha ofert al final de l’acte: albergínia blanca, embotit del Bages i vins de la DO Pla de Bages.
De Manresa2022 a la Llum, l’Aixada i la Transèquia
Per la seva part, la regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Sílvia Gratacós, ha exposat el projecte Manresa 2022 com “un projecte estratègic que és una gran oportunitat per transformar la ciutat i posicionar-la al món” en la commemoració dels 500 anys de l’estada de Sant Ignasi. En aquest sentit ha destacat el paper dela Cova“com a centre d’espiritualitat d’abast mundial; el Camí Ignasi`, com a referent de pelegrinatge i turisme religiós; i Manresa com a ciutat atractiva, competitiva, sostenible i amb qualitat de vida.
Gratacós ha ressaltat que el proper gran repte de la ciutat “és preparar-la de cara al 2022 i, a llarg termini, fer de Manresa una destinació turística i de pelegrinatge”. En aquest senti, la regidora a anunciat que des de fa dies es treballa des de l’Agència Catalana de Turisme en un “pla d’acció” per promocionar el Camí de Sant Ignasi que va de Loiola, al País Basc, fins a Manresa passant per Montserrat.
Al seu torn, Joan Calmet, ha qualificat Manresa “ciutat de cultura” i “ciutat amb ànima” per definir la potencialitat de Manresa com a capital de la cultura ala Catalunya Central.El regidor deCultura ha presentat la Festa de la Llum,la Fira de L’Aixada i la Transèquia com els esdeveniments festius “arrelats a la ciutat, a la seva història i al seu patrimoni” que tindran lloc properament i als quals ha convidat tots els assistents a participar-hi.
L’hora dels convidats
Seguidament, Natxo Tarrés ha obert el torn d’intervencions dels convidats amb una exposició molt emotiva i fent una defensa del seu manresanisme, en assegurar que “quan ets fora per motius de feina, estàs desitjant tornar-hi” a una ciutat que, en la seva opinió, “és cor i llum”. El músic del grup Gossos ha reflexionat sobre la gran influència que va tenir sobre Sant Ignasi la seva estada a Manresa, “el que et fa pensar que alguna cosa molt especial va viure a Manresa” i ha manifestat que “es bo que Manresa faci bandera d’aquesta espiritualitat i de la voluntat de retrobament”.
Lourdes Fisa, per la seva part, ha explicat que “després de 23 anys a la ciutat, em sento molt manresana” i ha fet un paral·lelisme entre les idees de la marca “Manresa, cor de Catalunya” i dela Manresadel 2022 amb les fites i els continguts de la seva obra artística “per fer una mirada enrere però també amb una mirada cap al futur”.
Albert Pié ha assegurat que “Manresa té cor i batega” i ha reivindicat tant la tradició històrica de l’advocacia a Manresa -que “va fer Manresa és considerés la cinquena província” des de fa molts anys- com les figures dels manresans Lluis de Peguera i Pere Amigant, “que van ser un autèntic referent del dret català”.
Benvingt Aligué ha recordat els seus lligams familiars amb la Sèquia “que regava els nostres productes” i ha fet una defensa de la cuina de qualitat i dels productes de proximitat o “de quilòmetre zero”.
Finalment, Genís Cinca ha defensat la potencialitat de Manresa “que ens hem de creure” i ha recordat diferents anècdotes, especialment una que va viure quan feia de corresponsal del diari Avui a Roma i, durant una visita amb periodistes a la Capella Sixtina, un alt càrrec jesuïta d’origen nord-americà va lloar la ciutat de Manresa i tots els seus racons davant dels corresponsals estrangers dels diaris més importants del món.
L’acte ha acabat amb el tast de producte local per part de tots els assistents.
