Crònica del Ple extraordinari del cartipàs municipal per al mandat 2023-2027
En la sessió es van debatre les qüestions relacionades amb l’organització del nou Ajuntament per al mandat 2023-2027, com el cartipàs i les retribucions, dedicacions i indemnitzacions dels membres de la corporació municipal. També es va establir que en aquest mandat els plens ordinaris es faran el tercer dijous de cada mes a les 9.30 hores.
El Saló de Sessions va acollir aquest dimarts 4 de juliol el Ple extraordinari per donar compte i aprovar totes les qüestions relacionades amb l’organització del nou Ajuntament per al mandat 2023-2027, com el cartipàs i les retribucions, dedicacions i indemnitzacions dels membres de la corporació municipal.
Els tres primers punts van ser resolucions d’alcaldia que es van explicar de manera conjunta en fer referència tots tres a l’estructura del nou govern. Així, es va detallar la constitució de la Junta de Govern Local i la delegació de competències d’alcaldia, el nomenament dels tinents d’alcalde —n’hi haurà set, tal com ja es va avançar el 23 de juny— i les competències que tindrà cada regidor i regidora del govern.
En aquest darrer punt, es van especificar els canvis de regidories que s’han introduït amb el nou govern, que també es van avançar el 23 de juny. Entre les novetats, es va explicar que els temes relacionats amb els barris dependran de dues regidories, segons la temàtica, per tal de poder augmentar l’eficiència i la interlocució amb els barris i les associacions de veïns i veïnes. Així, les demandes de millora de l’espai públic i dels equipaments dependran directament de la Regidoria de Via Pública, que també farà el seguiment dels pressupostos de districte referents a aquests temes. A banda, la relació social amb els barris i les associacions de veïns i veïnes es portarà des de la Regidoria d’Acció Comunitària, que també passarà a gestionar els centres cívics i tindrà competències en civisme.
Una altra de les novetats que es va explicar és el foment de la llengua catalana. Per una banda, la Regidoria de Cultura —que ara es dirà de Cultura i Llengua— tindrà també l’encàrrec de promoure la llengua i la cultura catalana. De l’altra, la Regidoria de Recursos Humans i Govern Obert inclourà també competències en matèria de llengua catalana dins l’administració pública.
També canvia la Regidoria de Centre Històric, que s’integra amb Habitatge i Llicències i passa a dependre de l’àrea de Territori perquè l’urbanisme agafi més pes com a eina de transformació del Centre Històric i per generar i rehabilitar habitatge de tota classe: social, assequible i lliure. Pel que fa a les polítiques de dinamització comercial i cultural o de foment del civisme que es duien a terme des del Centre Històric, quedaran incloses dins les regidories pròpies, que és on hi ha el personal tècnic especialitzat.
En l’explicació d’aquest punt, també es va detallar un canvi sobre el que s’havia anunciat el dia 23 de juny: la Regidoria d’Indústria, Turisme i Coneixement es dirà finalment Regidoria d’Empresa, Turisme i Coneixement, una nomenclatura més adequada que aixopluga també les petites i mitjanes empreses i les persones autònomes (i no només les empreses industrials).
Canvi d’hora en la celebració dels plens ordinaris
Els següents punts de l’ordre del dia ja van ser propostes que el govern va portar a aprovació i que, per tant, van ser votades pels grups municipals. Així, es va debatre el canvi d’hora de les sessions plenàries de caràcter ordinari. La proposta mantenia el tercer dijous de cada mes —excepte a l’agost— com a data de celebració, però canviava l’horari de tarda per al matí, a les 9.30 h. Es va aprovar amb els vots de l’equip de govern —format per ERC, PSC i Impulsem—, mentre que Junts, Fem i FNC hi van votar en contra i Vox es va abstenir.
Altres punts que es van votar van ser la creació de la Junta de Portaveus i a la designació dels seus membres, que es reunirà el dia anterior a cada ple a la una del migdia —es va aprovar per unanimitat—, la proposta per organitzar el funcionament de les Comissions Informatives —es va aprovar amb els vots a favor de tots els grups, excepte Junts, que hi va votar en contra—, la proposta per delegar competències que eren del Ple a la Junta de Govern Local i a l’alcalde —es va aprovar amb els vots d’ERC, PSC i Impulsem; Junts i Fem hi van votar en contra i el FNC i Vox es van abstenir— i la proposta per designar els representants de la corporació en òrgans i entitats que requereixen representació municipal, que va rebre el vot a favor de tots els grups excepte de Vox, que es va abstenir.
En aquest darrer tram del Ple també es va debatre el règim de retribucions i dedicació. La proposta fixava uns imports per al 100% de dedicació de 5.177,04 euros mensuals bruts per 14 pagues per a l’alcalde, de 4.365,48 euros mensuals bruts per 14 pagues per als tinents d’alcalde i de 3.977,47 euros mensuals bruts per 14 pagues per als regidors de govern. Pel que fa a les indemnitzacions que es perceben per assistència, i que cobren tots els regidors i regidores del consistori —excepte els que perceben retribució—, es van fixar 200 euros per assistència a la Junta de Portaveus, 120 per a la Junta de Govern Local, 1.000 euros per assistència al Ple de caràcter ordinari, 250 euros per als plens extraordinaris, 250 euros per assistència a la comissió informativa ordinària i 100 euros per assistència a una comissió informativa extraordinària. També es va determinar que l’import màxim que es pot percebre per aquests conceptes és de 22.000 euros bruts anuals. El punt es va aprovar amb els vots a favor d’ERC, PSC i Impulsem. Junts, Fem i FNC es van abstenir i Vox hi va votar en contra.
Pel que fa als càrrecs eventuals, de confiança i d’assessorament especial, es van aprovar les places de Cap de Gabinet i Comunicació (67.630,39 euros bruts anuals per 14 pagues), de Cap de Programes i Projectes Estratègics (67.630,39 euros bruts anuals per 14 pagues), de Responsable de Comunicació (50.000 euros bruts anuals per 14 pagues), de Comissionat en Seguretat Ciutadana, Convivència i Civisme (55.000 euros bruts anuals per 14 pagues) i d’Assessor per la Llengua Catalana (35.000 euros bruts anuals per 14 pagues). El punt va rebre el suport d’ERC, PSC i Impulsem. Junts, FNC i Vox es van abstenir i Fem hi va votar en contra.
