Josep Maria Massegú lloa en el pregó de la Festa de la Llum la contribució dels artistes en la història de Manresa
El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ha tornat a acollir aquest dijous al vespre el pregó institucional de la Festa de la Llum. El pregoner ha estat l’artista pintor manresà Josep Maria Massegú i Bruguera, escollit per l'entitat administradora de la festa d'aquest 2024, el Cercle Artístic de Manresa, que celebra el seu centenari.
El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ha acollit, com és tradicional, el pregó institucional, tret de sortida de la Festa de la Llum 2024, que enguany ha anat a càrrec de l’artista pintor manresà Josep Maria Massegú i Bruguera, amb una intervenció que ha emocionat les persones assistents per l’estimació que desperta la bonhomia del pregoner i pel seu coneixement de primera mà de la història de les entitats, edificis, obres i persones del món de l’art a la ciutat durant el darrer segle.
L'acte ha estat presentat i conduït per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia. L’ha obert la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez, que ha recordat la trajectòria de l’entitat administradora de la Festa de la Llum d’aquesta edició, el Cercle Artístic de Manresa, entitat que celebra el seu centenari. Seguidament, ha intervingut Joan Carrió Grau, en representació del Cercle Artístic de Manresa, que ha lloat l’ofici i la figura del pregoner d’aquesta Festa de la Llum.
Seguidament, Josep Maria Massegú i Bruguera ha iniciat el seu parlament deixant clar des del primer moment el missatge que volia traslladar al públic assistent. Després d’esmentar breument els fets principals de la construcció de la Séquia i els seus protagonistes, ha assegurat que “aquestes paraules, que tinc l’honor de pronunciar en nom del Cercle Artístic de Manresa en el seu centenari, voldria que fossin un sentit elogi a l’art i els artistes que han nascut o habitat a la nostra ciutat. Ja que els artistes semblantment al valuós exemple d’aquells innovadors constructors de la Séquia, també han aportat els seus infinits granets de manresanisme, en bé de la nostra estimada ciutat”.
A continuació, ha anat relatant les seves vivències des que era un nen, fent de cambrer a casa seva a la Fonda Sant Antoni, a prop de l’edifici de l’Ajuntament, on podia contemplar i admirar els retrats dels manresans il·lustres o quadres com “La crema del paper segellat” de Francesc Cuixart; escoltar pintors i artistes, clients de la Fonda; emocionar-se amb el relat d’històries de la protecció d’obres d’art de Manresa durant la guerra, com la talla de fusta del sant Antoni Barroc o del retaule del Sant Esperit de la Seu; i ha explicat els seus inicis a l’Acadèmia Vilaseca per dibuixar i pintar. “Allà vaig conèixer la gent de la meva generació; Maria Àngels Freixanet, l’Antònia Vilaseva, en Miquel Esparbé, en Manel Marzo, en Josep Soler, entre d’altres”.
Viatge geogràfic i històric per la creacció artística a Manresa
El pregoner ha anat rememorant la seva trajectòria vital fent “un viatge geogràfic i històric per alguns carrers edificis, obres d’art i entitats de Manresa”. En aquest viatge, Massegú ha recordat la importància per aquells artistes “de les fontades i les tertúlies”; l’edifici del Col·legi Sant Ignasi (on avui hi ha el Museu), amb els primers Arts i Oficis “on es van forjar les generacions d’artistes manresans que ens van precedir”; les exposicions a Cal Gallifa; i la cafeteria restaurant l’Alhambra, popular coneguda com La Gàbia, “lloc s’hi reunien, en animades tertúlies, professors i alumnes en sortir d’Arts i Oficis”. El pregoner ha assegurat que va ser a La Gàbia “on els mestres Evarist Basiana i Anselm Corrons, conjuntament amb una colla d’alumnes liderats per l’Estanislau Vilajosana, en Joan Vilanova i el Lluís Uró, l’any 1924, varen engegar una colla d’esdeveniments que seria la gènesi del futur Cercle Artístic de Manresa”.
Massegú ha continuat explicant les mostres col·lectives que s’organitzaven als anys 30 a la ciutat, la influència cultural que va tenir l’existència dels grans magatzems de Cal Jorba, gràcies al departament de la darrera planta, sàviament dirigit per en Ramon Salisi i en Ramon Estrada.
Passada la guerra civil, el pregoner ha valorat l’esforç de les noves generacions per reanimar la cultura a través del Gremi de Sant Lluc, una entitat que “va maldar per aconseguir que el català fos sempre la condició inexcusable en totes les seves activitats públiques i privades”. Massegú ha evocat la importància de l’Ateneu les Piques, un espai on els “prohoms del Gremi de Sant Lluc van decidir fondre’s de nou amb el Cercle Artístic, un esdeveniment que va significar un impuls per l’art i els artistes de la ciutat”.
Al llarg de la seva intervenció ha tingut paraules de record per al jovent d’Art Viu que van remoure i sacsejar culturalment i van celebrar el primer concurs de pintura ràpida de la Llum, el 1961 –enguany celebra el seu 63è aniversari-. El pregoner també ha esmentat el trasllat del Cercle des de l’Ateneu Les Piques a l’edifici dels Galliga, fins al seu trasllat a l’actual local del carrer Barreres.
En la part final, ha posat en relleu el moment actual en el camp de l’art de casa nostra “amb noves generacions que ens interpel·len amb la recerca de noves formes d’expressió, a qui no els toca altre remei que assumir actituds crítiques desfavorables, més velles que l’anar a peu, així com l’acceptació popular d’allò que fan. Com sempre, el temps és l’únic que hi té la darrera paraula”.
El pregoner ha lloat l’existència de sales d’exposicions temporals municipals com el Centre Cultural el Casino, les biblioteques i el Museu, que “han estat una veritable reconquesta i d’una gran transcendència pels artistes i els ciutadans”. També ha subratllat el rol de les dones artistes que han passat de tenir una representació mínima durant el segle passat al moment actual, on “la seva presència i força ha fet un gir copernicà en el món de l’art manresà i comarcal, sobretot en la recerca i investigació en el terreny de l’expressió artística”.
Per acabar el seu pregó, Massegú s’ha fet una pregunta: “Com seria Manresa sense la creativitat dels artistes plàstics? Imagino que seria una ciutat en negatiu, on no hi hauria cap escletxa per a l’esperit, per a la creativitat”. És per això, que ha arrodonit la seva intervenció fent una defensa de l’art i els artistes assegurant que “no tan sols de pau viu l’home, sinó de l’alegria dels arbres, dels brolladors i els jardins escampats per places i carrers; de la bellesa del color; de contemplar els tresors interiors i exteriors dels nostres edificis medievals, modernistes i moderns; de les obres dels diferents estils que conté el nostre museu...”.
El pregoner ha posat punt final al seu parlament animant els ciutadans a participar en la Festa de la Llum i amb un “Visca l’art i els artistes!”.
Josep Maria Massegú ha rebut un llarg aplaudiment del públic en acabar el seu discurs. L’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, li ha entregat una reproducció de la Ben Plantada, monument als iniciadors de la Séquia.
Marc Aloy: ‘Un pregó esplèndid que ens ha passejat per la cultura i l’art de la ciutat’
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha iniciat el seu parlament felicitant Josep Maria Massegú per “un pregó més manresà que mai, d’un manresà de soca-rel, d’una família arrelada a la nostra ciutat”. Aloy ha destacat el paper fonamental de diferents persones de la família Massegú que, al llarg dels anys, “han treballat per l’art i la cultura, l’ensenyament, les ciències, l’esport i la política” a la ciutat de Manresa.
L’alcalde ha donat les gràcies al pregoner per la seva “personalitat altruista en els certàmens i esdeveniments artístics de la ciutat i per aquest pregó esplèndid”, en què ha fet un viatge pels espais, entitats i persones vinculades a la creació artística de Manresa durant el darrer segle”. Responent a la pregunta que s’havia fet el pregoner de com seria la nostra ciutat sense la creativitat dels artistes, ha assegurat que “efectivament seria més trista més pobra, més buida. L’art i la cultura ens fa més rics, ens fan créixer, ens omplen. Ens fan millors com a persones i com a societat”.
Marc Aloy ha felicitat també al Cercle Artístic de Manresa pel seu treball com a entitat administradora de la Festa de la Llum i per la feina “de difusió cultural d’aquests cents anys i per haver contribuït a fer una ciutat amb més art, amb més color, amb més cultura, una ciutat millor”. Després de valorar el treball del Cercle i la vitalitat de les manifestacions artístiques a la ciutat, l’alcalde ha ressaltat que dimecres vinent, 21 de febrer, dia de la Llum, “inaugurem un equipament artístic de primer ordre: el Museu del Barroc de Catalunya, un equipament que posem al servei del país per posar en valor aquest moviment cultural dels segles XVII i XVIII”.
Durant la seva intervenció ha recordat els avantpassats que van construir la Séquia que va ’abastir d’aigua de la ciutat, així com la situació actual de sequera a la qual les persones “que tenim responsabilitat haurem de donar respostes adients”. L’alcalde ha continuat assegurant que en aquest camí de lluita per combatre l’escassetat i l’ús racional de l’aigua, “ho haurem de fer sense el savi consell de la persona que més en sabia, en Josep Alabern, qui ens va deixar fa poques setmanes”. Per a Aloy, “crec que és de justícia avui tenir un record pel Josep Alabern, en l’obertura d’aquesta festa que ell tant estimava i tant vivia”.
Per acabar, Aloy ha animat a tothom a participar en els actes de la Festa de la Llum i seguint el consell del pregoner, s’ha compromès “a treballar a fons per millorar el que no funciona”, però també “a mirar amb ulls positius, amb il·lusió i esperit constructiu, la ciutat que estimem. Siguem-ne els millors ambaixadors. Valorem-ne les virtuts. Preservem la petjada (artística, cultural, arquitectònica, humana) que hi ha deixat les generacions que ens han precedit. I treballem, cadascú des del seu àmbit, perquè Manresa continuï sent el millor lloc per viure”.
El Cant dels Goigs de la Llum posa el punt final a l'acte
El pregó institucional ha finalitzat amb el cant dels Goigs de la Misteriosa Llum, a càrrec de la Capella de Música de la Seu, dirigida per Joel Díaz Vilà. A l'acte han assistit membres de la corporació municipal i de representants institucionals de la comarca i del país, membres de l'Associació Misteriosa Llum, del Cercle Artístic de Manresa i Junta de la Séquia, així com l'Hereu i la Pubilla.
L'acte ha estat retransmès en directe per la web municipal. El pregó ha estat traduït en directe al llenguatge dels signes per la Casa Social del Sord de Manresa i Comarques (Casmacs).
Podeu llegir el pregó sencer en aquest ENLLAÇ
(*) Peu de foto: El pregoner ha emocionat el públic assistent al Saló de Sessions de l'Ajuntament.
