Prop de 60 entitats participen en l'ofrena floral de la Diada Nacional de Catalunya a Manresa
L’acte s’ha celebrat aquest matí a la plaça Onze de Setembre. L’historiador Joan Esculies Serrat ha estat l’encarregat, enguany, de glossar la significació de la Diada.
Un total de 58 entitats manresanes —tres més que l’any passat—, la Pubilla i l’Hereu de la ciutat, representants dels grups municipals de l’Ajuntament de Manresa d’ERC, PSC, Impulsem, Junts, Fem Manresa i FNC, així com de la delegació del Govern a la Catalunya Central i del Consell Comarcal del Bages, han participat en l’ofrena floral que aquest matí s’ha fet a la plaça Onze de Setembre amb motiu de la celebració de l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat per l’Ajuntament de Manresa.
L’acte ha estat conduït la periodista Pilar Goñi Garriga i ha comptat amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, de membres de la corporació municipal i de la delegada del Govern a la Catalunya Central, Èlia Tortolero Orejuela, entre altres representants institucionals.
La jornada ha arrencat amb el Ball d’Homenatge a la Diada de Catalunya, a càrrec de Carles Serra Vila, dansaire de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages. A continuació, l’historiador, periodista i escriptor, Joan Esculies Serrat, ha estat l’encarregat de glossar la significació de la Diada.
Escolies ha iniciat la seva glossa explicant les diferents interpretacions entorn de la guerra de Successió i del setge i la caiguda de Barcelona el 1714 i de la celebració de la Diada Nacional, tant durant l’aparició del catalanisme polític a finals del segle XIX com amb la crisi del 98 amb la pèrdua de les colònies, durant la dictadura de Primo de Ribera, la Segona República, la Guerra Civil o la Transició.
L’historiador ha recordat que Enric Prat de la Riba i Francesc Macià, dos dels presidents de la Generalitat més referenciats, “tant si recelaven de l’Onze de Setembre com si el commemoraven, no ho feien amb l’afany de quedar-se ancorats en el passat, sinó amb la voluntat de projectar el país amb les eines competencials que tenien, que no eren tantes com volien, envers el futur. Ni l’un ni l’altre volien quedar-se en els greuges, sinó avançar i construir”.
En aquesta línia i per acabar la seva intervenció, Escolies ha manifestat que “en la mesura en què els catalanistes d’avui de tota mena — independentistes, federalistes o autonomistes— siguin capaços de sumar a altres ciutadans, i en especial als nouvinguts, a aquesta voluntat de ser, l’Onze de Setembre es podrà celebrar durant molts més anys com el què és: la festa nacional de Catalunya”.
Tot seguit, l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy Guàrdia, ha iniciat el seu discurs recordant la crema de la ciutat de Manresa el 1713 i també la crema del 1811, tot indicant que durant la Diada reconeixem a tots aquells que “es van tornar a aixecar per reconstruir tot allò que havien perdut”: “L’Onze de Setembre és la nostra festa nacional, recordem els nostres avantpassats i reivindiquem els drets i llibertats del nostre país”.
En aquesta línia, ha fet una crida a la defensa i promoció del català: “La situació actual és crítica i, per tant, cal ser ferms en la defensa del català a tots els àmbits, començant pel carrer, els patis de les escoles, a l’àmbit judicial, al cinema o als mitjans de comunicació. A Manresa estem conjurats a aconseguir millorar l’ús social de la llengua i per això estem dedicant-hi més mitjans i esforços”.
Ofrena floral i protagonisme de ‘Manresa, Capital de la Sardana 2024’
Després del discurs de l’alcalde, ha tingut lloc l’ofrena floral de l’Ajuntament de Manresa, encapçalada pel mateix alcalde i amb els representants dels grups municipals d’ERC, PSC, Impulsem, Junts, Fem Manresa i FNC. Posteriorment, ha estat el torn de la Delegació del Govern a la Catalunya Central i del Consell Comarcal del Bages.
Un cop feta l’ofrena, cantaires de les corals de Manresa (Capella de Música de la Seu, Cor parroquial de Sant Josep del Poble Nou, Coral Eswèrtia, Coral Font del Fil i Orfeó Manresà) han cantat l’Himne Nacional de Catalunya, dirigits per Cristina Gamisans, de la Coral Eswèrtia. I tot seguit, ha estat el torn de les ofrenes florals de les entitats culturals, esportives, socials, veïnals i polítiques de la ciutat, que s’ha tancat amb l’ofrena de la Pubilla i l’Hereu de Manresa.
Per cloure l’acte i tenint en compte que Manresa és Capital de la Sardana 2024, el grup sardanista Dintre el Bosc ha ballat la sardana d’exhibició que porta per títol ‘Manresa, capital de Sardana’, de la manresana Laia Giralt Torrescasana. En acabar, el públic s’ha afegit a la colla sardanista per ballar la ‘La Santa Espina’, d’Enric Morera Viura, en versió de la Principal de la Bisbal i la Polifònica de Puigreig, una sardana escrita per Àngel Guimerà, en un any en què se celebra arreu del país l’Any Guimerà, per commemorar el centenari de la seva mort.
