Xavier Coral, Daniel Giralt-Miracle, Laia Perearnau i Maria Carme Roca, finalistes del XXVè Premi Joaquim Amat-Piniella
Les obres seleccionades pel jurat en aquesta vint-i-cinquena edició són Aprendre a esquivar les bales, de Xavi Coral; Guspires de memòria, de Daniel Giralt-Miracle; La passadora, de Laia Perearnau; i Les illes interiors, de Maria Carme Roca. La presentació de les obres es farà el 15 de gener de 2025, i l’acte de lliurament tindrà lloc el 18 de febrer, en el marc de la Festa de la Llum.
Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al vint-i-cinquè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa. El Premi està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i, a banda del guardó, obra de Ramon Oms, té una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.
La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 18 de febrer de 2025, a les 19h. Un mes abans, el 15 de gener, es farà la presentació de les obres finalistes en el marc d’una tertúlia amb els autors, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.
Les quatre obres finalistes de l’Amat-Piniella 2025
1- Aprendre a esquivar les bales, de Xavi Coral (La Campana)
Amb l'inici de la Guerra Civil, Josep Trullàs decideix allistar-se voluntari a defensar la República, deixant a Terrassa la família i un futur prometedor. La seva és la història de la derrota de l'exèrcit republicà, que viurà en primera persona a cada batalla, a cada front. Des de l'Aragó, passant per la batalla de l'Ebre, fins a les platges de Sant Cebrià, i una dura i llarga postguerra que es convertirà en un infern encara més cruel que la pròpia guerra.
Aquest relat és també el compromís amb l'amor que només arriba per carta, la força de l'amistat forjada al camp de batalla i el desafiament a la mort que assetja a cada pas. Sentiments que es viuen amb la intensitat d'un temps afegit que s'acaba, on només sobreviurà qui aprengui a esquivar les bales. La guerra la fan persones anònimes, amb vides normals que es veuen abocades a fites extraordinàries.
Un novel·la escrita a quatre mans: Josep Trullàs va escriure des del front, cada dia, intentant atrapar totes les vivència i l'horror que veia amb els seus propis ulls. Vuitanta anys després, el seu net, el periodista Xavi Coral, relata la vida del seu avi en aquest debut literari que pretén fer justícia amb tots aquells que no van tenir l'oportunitat de tornar i fer sentir el seu testimoni.
2- Guspires de memòria, de Daniel Giralt-Miracle (Edicions 62)
Les memòries de Daniel Giralt-Miracle (1944), un dels grans crítics d’art catalans de la segona meitat del segle xx, comencen amb la infantesa al barri de Gràcia. Al llarg d’aquesta obra, recorda els seus inicis i repassa els seus moments estel·lars durant la Transició, i parla sobre les seves relacions amb molts artistes catalans i internacionals: Tàpies, Brossa, Bohigas, Alfaro, Guinovart, Miró, Dalí, Coderch…
En paraules de l’autor, «Puc dir amb convicció que he dedicat tota la meva vida a l’art. També puc dir amb la mateixa honestedat que he tingut el gran privilegi de merèixer la confiança de moltes persones que van creure que jo podia impulsar determinats projectes vinculats a l’art... Vam fer veritables esforços per difondre l’art català més enllà de Gaudí, Dalí i Miró».
3- La passadora, de Laia Perearnau (Columna)
Acabada la Guerra Civil, a Bescaran, un poblet de l’Alt Urgell, els del bàndol guanyador dominen el poble i la família de la Sol les està passant magres perquè el seu pare ha hagut de fugir i refugiar-se a França. Un dia, en un camí d’alta muntanya, topa amb un perillós contrabandista i és testimoni de com viola i assassina una jueva que fugia de la guerra d’Europa. Després d’això, és ella qui ha de fugir i amagar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra. Allà coneixerà el món dels passadors i, mentre el Tercer Reich avança fins a la frontera i escampa el terror al seu pas, anirà descobrint que entre els contrabandistes hi ha gent disposada a arriscar la vida per salvar persones que fugen dels nazis.
En una història commovedora, plena d’acció i basada en fets reals, Laia Perearnau reivindica el paper menystingut i oblidat que van tenir les dones en les xarxes de resistència durant la Segona Guerra Mundial, alhora que s’endinsa en la figura poc coneguda dels passadors, que van ajudar a evadir pilots, soldats, jueus i resistents al règim de Hitler.
4- Les illes interiors, de Maria Carme Roca
A finals del segle XIX i principis del XX, Clotilde Cerdà, la Clotildina, quarta filla de Clotilde Bosch i Ildefons Cerdà, va destacar com a arpista excepcional, una nena prodigi. Va recórrer el món sencer acompanyada de la seva mare i mentora. Amb els anys, va esdevenir una gran pedagoga, defensora de les llibertats, feminista, maçona, a voltes contradictòria, però sempre veraç i humana. Un personatge absolutament fascinant, poc conegut i que Maria Carme Roca desplega amb saviesa en una novel·la absolutament apassionant.
El jurat d’enguany
El jurat que decidirà quina de les obres és la guanyadora està format per:
·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
·Antònia Maria Gorgas, mestra.
·Jordi Estrada, escriptor.
·Toni Mata, periodista de Regió7.
·Genís Sinca, escriptor i periodista.
·Teresa Torra, filòloga.
Requisits de les obres finalistes
·Les obres que participen en el Premi Amat Piniella han de ser novel·les, llibres de memòries o dietaris, han de ser originalment escrites en llengua catalana, s’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2023 i el 31 d’agost del 2024 (ambdós inclosos), i han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.
Procés de selecció
Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages-Moianès, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant les finalistes.
Història del premi
L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Bages-Moianès (aleshores Òmnium Cultural del Bages) i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.
Els guanyadors de les primeres sis convocatòries, en què es premiava una obra inèdita, van ser:
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.
A partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior. Aquest és el format que, finalment, s’ha acabat consolidant. Des de l’any 2019, a més, el premi té una dotació de 2.000€.
Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:
2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)
2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)
2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)
2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)
2019: Joan-Lluís Lluís, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)
2020: Marta Marín-Dòmine, per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor)
2021: Àlvar Valls, per Entre l’infern i la glòria (1984)
2022: Vicenç Villatoro, per La casa dels avis (Proa)
2023: Maite Salord, per El país de l’altra riba (Proa)
2024: Imma Monsó, per La mestra i la bèstia (Anagrama)
Concurs Amat-Piniella 2025 a la Biblioteca del Casino
Com cada any, la Biblioteca del Casino organitza el concurs Joaquim Amat-Piniella. Per participar-hi, només cal que es resolguin quatre preguntes, una per a cadascuna de les obres finalistes, i dipositar, abans del 8 de febrer, una butlleta amb les respostes a l’urna que hi haurà a la biblioteca. El termini de participació es tancarà a mitjan febrer.
El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi.
