La 9a Taula per la Seguretat, el Civisme i la Convivència constata que la combinació de mesures policials i socials està obtenint bons resultats
A punt d’acabar el 2024, el govern de Manresa ha fet avui balanç de les mesures que s’han posat en marxa en els darrers sis mesos per millorar la seguretat, el civisme i la convivència a la ciutat, que es van dissenyar per abordar la problemàtica des d’un punt de vista policial i social. La valoració és positiva: la presència de més agents als carrers, l’obertura de la comissaria de proximitat i la creació del Grup Omega contra la delinqüència urbana han propiciat un augment de les actuacions i una tendència a la baixa dels fets delictius. Així mateix, els programes socioeducatius de prevenció i la intervenció dirigida a joves que han provocat actuacions policials també està obtenint bons resultats.
El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ha acollit aquesta tarda la 9a Taula per la Seguretat, el Civisme i la Convivència, que ha comptat amb la presència d’una quarantena de persones, representants del govern, grups municipals, cossos policials, institucions i entitats. Ha estat encapçalada per l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy Guàrdia, i pel regidor de Seguretat Ciutadana, Anjo Valentí Moll.
En el transcurs de la reunió, s’ha fet balanç de les mesures que s’han posat en marxa en els darrers sis mesos per millorar la seguretat, el civisme i la convivència a la ciutat, que es van dissenyar per poder abordar la problemàtica des d’un punt de vista transversal, amb una combinació de mesures policials i socials. La valoració és positiva: la presència de més agents als carrers, l’obertura de la comissaria de proximitat i la creació del Grup Omega contra la delinqüència urbana ha propiciat un augment de les actuacions i una tendència a la baixa dels fets delictius. Així mateix, els programes socioeducatius de prevenció i la intervenció dirigida a joves que han provocat actuacions policials també està obtenint bons resultats.
Tal com ha explicat l’alcalde, “es tracta d’una problemàtica complexa, generada per causes molt diverses i que, per tant, s’ha d’abordar des de molts vessants, però de manera conjunta i coordinada, amb un treball transversal i interdisciplinari”. En aquest sentit, ha subratllat que en aquells casos en què s’ha intervingut socialment “s’ha constatat un descens dels fets delictius” i ha afegit que “són totes les mesures, en el seu conjunt, les que ens han permès que avui tinguem una situació més controlada i continguda”.
Més policies al carrer
Pel que fa a les mesures policials, destaca el bon funcionament de la nova comissaria de proximitat compartida entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, ubicada al Passeig de la República, que des de la seva posada en marxa el passat juliol ha atès un miler de persones fins a novembre, amb una mitjana de 9 atencions al dia. També la major tasca policial de proximitat que s’està duent a terme gràcies a l’augment d’agents al carrer, que s’acabarà de desplegar al llarg del primer trimestre de 2025, amb la contractació de l’empresa de seguretat per als edificis municipals.
Des de l’obertura de la comissaria, la Unitat de Proximitat ha realitzat més de 6.000 hores de patrullatge a peu en aquests quatre mesos al Centre Històric i a la zona comercial de la ciutat. Pel que fa al Grup Omega contra la delinqüència urbana ha realitzat, des de juliol, 928 intervencions, entre identificacions i requeriments per inseguretat, i un total de 23 detencions. En el global del cos i a falta de concloure el mes de desembre, la Policia Local ha fet aquest 2024 un total de 21.014 intervencions, gairebé 3.000 més que l’any anterior.
L’objectiu del govern manresà és continuar fent créixer el cos de cara l’any vinent. Així, es preveu crear 4 places més d’agents (segons estableix la taxa de reposició que fixa l’Estat) i incorporar 3 agents més per continuar reforçant la Unitat de Proximitat, que comptarà amb una trentena d’efectius, i un agent més al Grup Omega, que passarà de 3 a 4.
També per al 2025, es preveu que les 11 noves càmeres estiguin ja operatives. Es col·locaran a la plaça Major, a la Plana de l’Om, al polígon dels Trullols, a la Via Sant Ignasi, a la Carretera de Cardona cruïlla amb Muralla Sant Domènec, al pati del Casino, a la plaça Catalunya, a la rotonda de Sant Marc, a la plaça Immaculada i a la plaça Prat de la Riba, on se’n col·locaran dues. Amb aquestes, la ciutat sumarà ja 25 càmeres de videovigilància que controlen 23 punts. A banda, es treballa per poder iniciar la contractació de 5 càmeres més, també aquest 2025.
Tendència a la baixa dels delictes
A la Taula, els Mossos d’Esquadra han aportat la darrera xifra interanual de delictes (d’octubre de 2023 a octubre 2024). Destaca el descens dels robatoris amb força (-17,2%), amb una disminució important dels que es produeixen en establiments comercials (-17,6%), en domicilis (-21,5%) i en empreses (-50%). Dins d’aquest paquet, augmenten els robatoris a l’interior de vehicles (+15,5%), tot i que la policia catalana ha fet notar que la majoria es van produir de febrer a maig, i que la tendència de juny a octubre ha estat a la baixa.
El mateix passa amb els delictes de robatoris amb violència i intimidació. En el global interanual, augmenten un 14,3%, sobretot perquè la xifra va anar en augment de febrer a abril, després es va estancar i, aquest octubre, ha començat a recular, amb un -7,7%. Pel que fa als furts, han baixat un 4,5% i els delictes per danys han descendit un 7,2%.
A banda, a la Taula s’ha explicat també que durant aquest 2024 s’han efectuat 23 expulsions de l’Estat de delinqüents per ordres judicials, segons dades aportades per la Policia Nacional.
Prevenció i intervenció en joves
Els programes socials dirigits a joves posats en marxa aquest 2024 estan obtenint bons resultats. Tal com s’ha explicat a la Taula, es treballa en dues direccions: en la prevenció de tota la població jove per evitar conductes de risc i en la intervenció en aquells casos en què els joves ja han propiciat actuacions policials o fets delictius, amb el desplegament de programes que acaben repercutint en el benestar de tota la comunitat.
Pel que fa a la prevenció, s’ha reforçat la presència de professionals socioeducatius al carrer, amb un programa que atén al voltant de 25 joves les tardes de dilluns a divendres. També s’ha desplegat un projecte que potencia la pràctica de l’esport a l’aire lliure, en el qual participen 139 joves, i s’ha posat en marxa com a prova pilot la iniciativa ‘Patis Oberts’, amb un dinamitzador que a les tardes acudeix a un centre escolar. A més a més, s’ha posat a disposició de tots aquells joves que ho necessitin l’Espai Èmfasi, que ofereix assessorament i acompanyament per millorar el benestar emocional. Es tracta d’un servei pioner que durant el 2023, darrer any tancat, va atendre de forma grupal 2.300 persones i també 1.500 consultes individuals de joves, famílies i professionals.
Pel que fa a la intervenció, s’intervé cas a cas a través d’un equip de coordinació, que permet la col·laboració interdisciplinària davant de situacions d’elevada complexitat. En aquest equip hi participen equips tècnics de les Regidories de Drets Socials, Educació, Feminismes, Joventut i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Manresa, el Departament d’Educació, la Policia Local, els Mossos d’Esquadra i l’Àrea de Medi Obert de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil.
Els treballs realitzats fins ara s’han centrat en l’anàlisi de les circumstàncies socials i comunitàries de la població jove, en l’estudi de les circumstàncies personals i familiars dels joves identificats en situacions d’alteració de la convivència amb conseqüències judicials i en la detecció de ‘punts calents’ que acumulaven més incidències o queixes. L’enfocament s’ha fonamentat en el binomi ‘límits i atenció’, és a dir, en fer evident als joves i a les famílies les conseqüències dels actes i, a la vegada, acompanyar-los perquè abandonin les conductes de risc i puguin tenir un projecte de vida.
Amb aquesta feina, s’ha pogut conèixer la situació concreta de cada jove per dirigir-los cap a aquell recurs més oportú. Així, des de les Regidories de l’Ajuntament s’integra en programes municipals aquells joves en què la seva situació policial es troba en un moment molt inicial, mentre que des de la Policia Local, Mossos d’Esquadra i Justícia Juvenil es lidera la intervenció en aquells casos en què l’acumulació de delictes o actuacions policials és més intensa.
Els resultats obtinguts fins al moment són positius: la situació de joves amb situacions policials i judicials més agreujades està ara molt més continguda, i joves que tenien una conducta de risc més inicial no han tornat a provocar cap fet delictiu des de la primavera. Les xifres també ho avalen: dels 39 joves detectats, 14 d’ells, que només havien comès un delicte, no han tornat a delinquir, i 12 d’ells, que havien comès dos delictes, tampoc ho han tornat a fer. Representen el 67%.
El cas de Sant Domènec
A la Taula celebrada aquest dijous també s’ha explicat que el cas concret de Sant Domènec, que s’ha abordat des de 4 vessants: intervenció policial, judicial, de l’espai físic i social i sanitària. En aquest punt de la ciutat, l’Ajuntament de Manresa i la Policia Local tenen detectades entre 8 i 10 persones que generen, sobretot, problemes d’incivisme i convivència.
Des de l’1 de juny i fins ara, la Policia Local ha fet 427 intervencions policials a la plaça i als entorns, 287 de les quals han estat dispositius estàtics de control a la zona. També ha cursat 55 denúncies per infraccions a l’ordenança municipal de civisme i ha efectuat 4 detencions.
Pel que fa a l’àmbit judicial, en aquells casos de delictes en els quals hi ha una intervenció judicial, depenent del tipus de delicte, l’Ajuntament de Manresa s’hi adherirà com a acusació popular o particular, segons correspongui, fet que permet ser part en el procediment. Pel que fa a la intervenció en l’espai públic, s’estan estudiant mesures urbanístiques que permetin nous usos a la plaça i, pel que fa a la intervenció social i sanitària, a partir d’aquest 2025 es desplegarà a la zona un equip format per un educador i una infermera comunitària.
