Pregó institucional de la Festa de Major de Manresa 2015 a càrrec de Jordi Montaña
Jordi Montaña Matosas, rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, ha estat el pregoner de la Festa Major de Manresa d'enguany.
–Il·lustríssim Sr. Alcalde
–Membres de la Corporació Municipal de Manresa
–Manresans i manresanes,
Se m'ha convidat a fer el pregó de la Festa Major de Manresa i, tot i no ser manresà i tenir un coneixement limitat de la ciutat i de la seva història, he acceptat el repte amb molta il·lusió perquè he entès que se m'ha convidat com a rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya amb motiu dels 25 anys de la Fundació Universitària del Bages, instrument fonamental per a la consolidació i projecció de Manresa com a plaça universitària al país.
En primer lloc em permeto de saludar, doncs, el president de la Fundació Universitària del Bages i alcalde de la ciutat, Sr. Valentí Junyent, i el director general de la Fundació i vicerector del Campus UManresa, el Dr. Valentí Martínez. Moltes felicitats per aquest aniversari.
Deia que entenc que se m'ha convidat a parlar avui aquí com a rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, donat que fa un any vuit mesos que vam constituir la federació de la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària del Bages per aconseguir bastir una universitat amb campus a totes dues ciutats, el campus UManresa, governat per la Fundació Universitària del Bages, i el Campus UVic, governat per la Fundació Universitària Balmes.
Tenir o no tenir universitat és un fet que marca i que marcarà més encara el destí de les ciutats. Això no vol dir que cada ciutat hagi de tenir la seva, ni molt menys, però sí que qualsevol ciutat que vulgui prosperar, que vulgui créixer empresarialment i productivament necessitarà tenir una universitat a prop, una universitat de referència, o més d'una. Cada dia que passa les empreses necessiten més produir materials, béns o serveis amb valor afegit, i aquest valor afegit que marca la diferència només el pot aportar la investigació i la innovació, i aquestes tenen el caldo de cultiu, sobretot, a les universitats i per força, les empreses i les universitats s'han d'acabar coneixent i s'han d'acabar entenent, i més encara en un país com el nostre en què les empreses són majoritàriament petites i mitjanes i no poden disposar de centres d'investigació propis, com sí que poden tenir les grans empreses multinacionals.
Fins ara enteníem la universitat com una font de generació, difusió i transferència de coneixement, una llançadora de generacions de joves preparats per acarar les seves preferències, les seves vocacions, les seves il·lusions, el seu potencial professional i fer-los fructificar en el si de la seva societat, cada dia més global. Cap societat no pot malbaratar el seu futur desaprofitant el potencial creatiu de la seva joventut.
Ara, però, a la universitat se li demana això i molt més. Se li demana no solament que generi i transmeti coneixement als seus estudiants, sinó que investigui, innovi, patenti i transfereixi també a les empreses que requereixen els seus serveis com a centres investigadors, que sigui realment una alma mater per als estudiants que volen desenvolupar una empresa de nova creació, per als emprenedors que volen llançar una empresa derivada o spin-off a partir d’una patent sorgida de la universitat o d’una idea que pot ser font de noves solucions a demandes no ateses.
Ara no solament hem de generar i difondre coneixement, sinó que se'ns demana que l'apliquem directament amb la creació de noves empreses o indirectament a través de les ja existents interessades a innovar per fer front als múltiples i complexos reptes que la realitat ens posa al davant (canvi climàtic, necessitat peremptòria d'energies netes, creixement demogràfic desmesurat, contaminació galopant, desequilibris creixents de renda i d'accés als serveis essencials...). Només així la universitat pot esdevenir el motor social que les nostres societats requereixen.
La Fundació Universitària del Bages ja fa temps que ha incorporat aquest compromís amb la societat i l’entorn a la seva activitat. Ha dut la seva expertesa en l’àmbit de la salut més enllà de les aules i és en aquest context que cal situar iniciatives assistencials, com la Clínica Universitària; de sensibilització i prevenció, com la Setmana del Cor i el Programa de Detecció Precoç de Problemes de Salut en Escolars; o de formació de professionals, com el Centre Internacional de Simulació i Alt Rendiment Clínic.
Ara es demana a la universitat que baixi a la palestra amb tota la seva capacitat de generar i gestionar coneixement, que s’impliqui plenament en el funcionament econòmic i social per fer avançar el conjunt de la societat cap a un futur absolutament obert. Som, ens agradi o no, l'eix a l'entorn del qual el conjunt de la societat es va posicionant en aquesta nova revolució del coneixement.
La universitat és clau per fer del coneixement una eina de progrés material, però també humà, un instrument de competitivitat territorial i, alhora, de cohesió social. En aquest sentit, em sento molt feliç d’anunciar la posada en marxa, properament, del Lab 0-6, per part dels estudis d’Educació Infantil del Campus UManresa de la UVic-UCC. Es traca d’un centre de descoberta, recerca i documentació per a l’educació científica a les primeres edats. El projecte gira tot ell al voltant de l’experiència científica i n’integra tant el vessant investigador com el de transferència al col·lectiu docent o el de sensibilització i divulgació. És una iniciativa ambiciosa, plantejada des de la universitat i adreçada a donar resposta als reptes educatius que té plantejada la societat del segle XXI. Un bon regal de la Fundació Universitària del Bages a la seva ciutat, en l’any del seu vint-i-cinquè aniversari.
En aquesta línia d'exigències socials, no tinc cap dubte que la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya és un projecte estratègic de país, que n'amplia els eixos de centralitat. I és que hem construït un nou concepte d’universitat arrelat al territori però amb una xarxa de coneixement que va molt més enllà d’un nucli geogràfic concret. Tenim dos campus: Vic i Manresa, però la intenció és tenir-ne més i crear sinergies amb altres ciutats que entenguin la creació i la transferència de coneixement de la mateixa manera que l'entenem nosaltres. Estem construint un model nou d'universitat, amb òrgans de gestió molt més flexibles i amb molta capacitat de decisió i d'acció. Una Universitat moderna, més àgil, més adaptativa i més interactiva amb l'entorn socioeconòmic i que ja s’ha convertit en un dels grans focus d'irradiació de coneixement de Catalunya.
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya significa la creació d'una gran plataforma de coneixement en un espai on hi ha qualitat de vida, tradició industrial i activitat emprenedora i on desenvolupa un model de recerca únic, molt permeable amb l'entorn. De fet, la nostra proposta cap al territori no hauria de ser de "transferència" de coneixement, sinó de "concurrència" en la generació de coneixement: hem de generar coneixement amb aliances estratègiques i visió de llarg termini, amb les empreses i agents de l'entorn i això és el que estem fent.
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya ha de ser el motor d'una gran indústria emergent: la indústria de l'educació, del coneixement. Sense perdre les arrels, que defineixen la nostra personalitat, despleguem la voluntat de ser una universitat global, fortament internacionalitzada, i d'atreure talent internacional al centre de Catalunya. Arrelament i internacionalització, compromís amb el territori i amplitud d’horitzons són valors que la Fundació Universitària del Bages aporta, també, a la UVic-UCC, com a seu del seu campus UManresa. N’és una bona mostra el plantejament dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses, estretament vinculats amb el teixit empresarial de l’entorn i, alhora, amb una aposta decidida per l’ens
Com a exemple gràfic i fàcilment entenedor de la nostra personalitat, acostumo a explicar que Catalunya compta amb una gran capital, Barcelona, una ciutat global que s'ha sabut situar entre les grans metròpolis del món en tots els àmbits, un d'ells és l'universitari, que atreu estudiants, professors i investigadors de tot el món.
A més, compta amb una xarxa de ciutats mitjanes i petites, escampades per tot el país, que disposen dels serveis imprescindibles per a la vida moderna, i que ara aspiren a formar part de la societat del coneixement, cosa per a la qual necessiten serveis universitaris de proximitat.
Això és el que la UVic-UCC ofereix: una universitat en xarxa per a una xarxa de ciutats. Aquesta xarxa de ciutats conforma allò que podem definir com la ciutat territorial que, sense l'àrea metropolitana, compta amb uns tres milions d'habitants als quals donen servei tres universitats fortes a les seves ciutats: la Rovira i Virgili a Tarragona-Reus, i la de Girona i la de Lleida a les ciutats que els donen nom. Després hi ha la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, amb seus a Vic i a Manresa, que dóna servei a la resta del territori, un milió cent mil d'habitants, aproximadament.
El territorial és, doncs, un dels aspectes definitoris de la UVic-UCC i això es posa de relleu també en la composició del Patronat de la Fundació Universitària Balmes on tenen representació onze ciutats i pobles de la geografia catalana.
L'altre aspecte definitori és la triple hèlix que conformen Universitat, Govern i teixit empresarial, tots tres àmbits nítidament representats al Patronat de la Fundació Universitària Balmes, a través de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals mencionades, d'empreses i entitats del territori i de la mateixa UVic-UCC.
No hi ha dubte que el potencial per a la innovació i el desenvolupament econòmic de les ciutats en l'anomenada societat del coneixement es troba en la combinació adequada de recursos, intel·ligència i productivitat que hi puguin aportar la universitat, les empreses i el govern per aconseguir una òptima generació i difusió de coneixement, una bona estructura per transferir-lo i la capacitat d'aplicar-lo a la pràctica social, empresarial i industrial. És aquí on la UVic-UCC adquireix tot el seu sentit i la seva força al servei d'aquesta Ciutat Territorial de Catalunya.
Diuen que el futur el decidiran les grans ciutats del món, que a poc a poc les grans metròpolis es converteixen en la veu dels estats. En això estem de sort com a país, Catalunya compta amb una capital potent, una veu que es fa sentir al món i de la qual ens podem sentir orgullosos.
Però també ens podem sentir orgullosos del país a qui Barcelona representa al món, un país ben travat, amb múscul, amb personalitat i amb capacitat de seguir el ritme que la capital imposa. El país disposa, afortunadament, d'altres ciutats vives i actives, i l'eix transversal és una artèria que en lliga unes quantes.
És en aquest àmbit que Manresa i Vic ens hem federat universitàriament per ser un referent de futur per als nostres joves i per als joves de tot el país i de tot el món a qui pugui interessar la formació que oferim, les instal·lacions de què disposem i la recerca que desenvolupem, sols o conjuntament amb les empreses i les institucions de l'entorn.
El cinturó universitari i investigador que formem Girona, Manresa-Vic, Lleida i Tarragona-Reus és la columna vertebral, el desplegament en el país de la potència que Barcelona ens dóna al món. Ja no podem fer polítiques personalistes i jugar a veure qui se'n sortirà més bé tot sol. El nostre objectiu, si volem servir de veritat el territori i tota la seva gent, els seus joves, els seus professionals, les seves empreses i organitzacions, si volem obrir-lo al futur, és el teixit complet, el teixit que dibuixem les ciutats mitjanes i que som la força de tot un país amb una gran capital que, a falta d'estat, ens representa al món.
Com a rector de la nostra universitat felicito de tot cor l'alcalde de Manresa, el director de la Fundació Universitària del Bages, i el conjunt de la ciutadania de manresa pel pas històric que hem fet de federació universitària i que ens ha d'obrir les portes del futur des d'una perspectiva molt millor per a la Catalunya Central i per a tot el país.
No cal dir que Manresa batega al cor de Catalunya i que juga un paper rellevant en la circulació sanguínia, al costat de les altres ciutats i municipis del seu entorn, de la Catalunya del futur. Manresa també batega, però, al nostre cor, el dels manresans i les manresanes i en el cor de totes les persones que estimem la ciutat i en reconeixem els potencials que la guien i que la poden fer entrar en el futur per la porta gran.
Per molts anys, Manresa. Que tinguem una molt bona festa major.
