Instal·lades les 21 Stolpersteine en homenatge als deportats manresans als camps nazis
Durant aquest matí s’han acabat de posar les set llambordes restants de les 21 que s'han col·locat a diversos punts de la ciutat. L’artista alemany Gunter Demnig, autor de les Stolpersteine, les ha instal·lat manualment una per una davant dels domicilis dels deportats.
Aquest matí han quedat instal·lades les 21 Stolpersteine previstes en els actes d’homenatge als manresans deportats als camps nazis. Al llarg del matí, Gunter Demnig, l’artista que s’encarrega de fer les llambordes una per una manualment, ha seguit el plànning establert començat ahir i ha instal·lat les set llambordes pendents.
Les Stolpersteine d’avui corresponen a Bernat Comín Igualada (Camí dels Corrals), Maurici Ribas Pujol (Via Sant Ignasi, 14), Jacint Carrió Vilaseca (Carrer Aiguader, 22), Pere Parés Sans (Carrer Circumval·lació, 65), Pere Brunet Ferrer (Carrer Circumval·lació, 102), Joan Sallés Oliveras (Carrer del Castell, 61), Agapit Colom Armengol (Carrer Major, 5).
En alguns casos, familiars dels manresans deportats han estat presents a la col·locació de les llambordes. És el cas de Joan Carrió, fill de Jacint Carrió, manresà que fou deportat als camps de Mauthausen i Gusen, fou alliberat i posteriorment va ser regidor de l'Ajuntament de Manresa. També hi han estat presents familiars dels manresans deportats Bernat Comin, Pere Parés i Pere Brunet.
La iniciativa d’instal·lar aquestes petites obres va sorgir d'una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, que va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Aquesta moció va ser presentada, al seu torn, arran d’un treball d'investigació realitzat per Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, dues joves estudiants de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons, també partícip de l’exhaustiva recerca realitzada.
Stolpersteine significa en alemany “pedra que fa ensopegar” i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Actualment, n’hi ha més de 60.000 repartides a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Itàlia, etc.
Acte institucional demà
Amb la instal·lació d’aquestes llambordes finalitza la primera part dels actes d’homenatge als deportats manresans als camps nazis. Demà, a les 7 de la tarda, seguiran els actes al carrer del Joc de la Pilota, 18, on es farà la presentació de la Stolpersteine a la casa on va néixer Bernat Toran, el deportat més jove. S’interpretarà una peça en violí mentre es farà una lectura d'un text de Jacint Carrió. Tot seguit, i un cop finalitzat aquest acte a peu dret, els assistents es desplaçaran cap a l’Ajuntament, on es durà a terme el segon acte, al Saló de Sessions. Allà es faran diversos parlaments i acabarà amb una intervenció musical.
D’entre els assistents, hi haurà Valentí Junyent, alcalde de Manresa; Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament; Joaquim Aloy, president de l'Associació Memòria i Història de Manresa; Enric Garriga, president de l'Amical Mauthausen; Jordi Pons, professor de l'institut Pius Font i Quer; Alejandra Ibarra, autora del treball de recerca sobre els manresans deportats als camps nazis; Ariadna Moyano, autora del treball de recerca sobre els manresans deportats als camps nazis; Ferran Brunet, fill d'un deportat manresà, i prop d’un centenar de familiars de deportats manresans als camps nazis.
