Manresa obre la commemoració dels 125 anys de les Bases en un multitudinari i lluït acte institucional
La Casa Consistorial de Manresa s’ha vestit de gala per acollir, aquest vespre, l’acte institucional d’inici de la commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat que són unes Bases “molt sòlides que fa 125 anys que ens recolzen, i des de les quals albirem el futur d’una Catalunya lliure i democràtica”. Puigdemont ha presidit l’acte acompanyat de Carme Forcadell, presidenta del Parlament; Mercè Conesa, presidenta de la Diputació; i Valentí Junyent, alcalde de Manresa, juntament amb desenes d’autoritats més del país i també representants d’entitats i ciutadania, que han omplert el Saló de Plens, la Sala de Columnes i els porxos de l’Ajuntament, on s’ha instal·lat una pantalla gegant.
La pluja també ha fet acte de presència, però no ha deslluït l’acte d’obertura de la commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa, aquest vespre. Un acte solemne amb la presència del President de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; i desenes d’autoritats que han fet petit el Saló de Plens, lloc on es van votar i aprovar les Bases, els dies 25, 26 i 27 de març de 1882.
Múltiples detalls, com els domassos als balcons, la catifa vermella a l’escala noble, els representants de la corporació municipal amb la medalla posada i l’assistència d’unes 400 persones, que a banda del l Saló de Sessions, han deixat petits la Sala de Columnes i els porxos, han posat de relleu la solemnitat de l’acte, que ha aplegat una representació institucional inèdita a l’Ajuntament.
L’alcalde Junyent ha obert l’acte i ha passat la paraula a Francesc Comas, comissari de la commemoració juntament amb Jordi Rodó. Comas ha parlat de l’evolució del context en què es van aprovar les Bases fins a l’actualitat, i ha assegurat que les Bases van ser una "inflexió" en el compromís per construir una estructura nacional. El comissari també ha volgut remarcar la importància d'aquest esdeveniment per a la ciutat, però també per al país. Comas ha recordat que Manresa era la quarta ciutat del país el 1892, ha manifestat la voluntat de fer una programa ampli al llarg de tot l’any i ha recordat que Manresa sempre ha estat "compromesa" amb el futur de Catalunya".
Seguidament, s’ha procedit a la lectura de textos que es van poder sentir ara fa 125 anys, durant les Bases de Manresa. Concretament, al saló de sessions s’han sentit de nou les paraules de Lluís Domènech i Montaner, Àngel Guimerà, Josep Torras i Sampol i Lluís Espinalt. Els han donat vida quatre manresans del segle XXI: Pere Font, Carles Claret, Xavier Serrano i Lluís Barrera. Precisament Barrera ha recordat les paraules del jove periodista manresà Lluís Espinalt el 1892: “Felicito coralment a tots els catalanistas que han vingut a honrar nostra ciutat ab motiu de la primera Assamblea, fent vots ab ells pera que’l dia en que poguem esborrar lo últim signe del despótich centralisme de nostra Catalunya; lo dia en que’ns torni a eixir lo sol que se’ns pongué l’11 de setembre de 1714; dia que Déu fasse no sigui molt llunyà, pogueu també venir aquí a Manresa a celebrar les primeres Corts Catalanes. Visca Manresa, Visca Catalunya”.
Al seu torn, l’alcalde Junyent ha volgut posar en valor el text de les Bases per la importància que va tenir per Manresa, però també pel país. Per això, Junyent ha volgut posar de relleu la capacitat de resistència del catalanisme, una qualitat necessària per ”seguir en el camí cap a la llibertat del país”.
Junyent ha considerat que l’aniversari ha de servir sobretot per donar a conèixer les Bases a la ciutadania de Manresa i del conjunt del país i el seu significat, tenint en compte que és “la primera manifestació política del catalanisme”. Finalment, ha volgut agrair la implicació d’entitats i dels ciutadans de la ciutat per participar, però també al Govern de la Generalitat per la seva implicació i entusiasme.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha volgut posar en valor el paper cabdal dels pobles i ciutats de Catalunya en la construcció del país i també en el paper que han tingut al llarg de la història. Conesa ha recordat que les Bases es van fer a Manresa, tot lluitant contra la visió “centralista”. “Catalunya és territori més enllà de la capital; hi ha els municipis i les comarques”.
“Avui recordem les Bases perquè ens parlen del futur”, ha afirmat i ha volgut posar de relleu la importància d’aquest text de cara al futur. “Avui tenim un futur a tocar que depèn del vot de la ciutadania. No renunciarem mai a la democràcia”. Per a la presidenta de la Diputació, “Recordar les Bases de Manresa vol dir enfortir el nostre somni de treballar per un país lliure, just i ple”.
Per la seva banda, Carme Forcadell ha volgut recordar també les constants traves i negatives per part de l’Estat espanyol a les propostes reformadores sorgides des de Catalunya. Ha remarcat la importància de les Bases com un text referencial i importantíssim, que avui dia ha quedat “superat” per les demandes actuals de la societat. Tot i això, les Bases són, ha dit, una eina molt potent per “entendre el passat i interpretar el futur”.
Puigdemont: “No deixarem de persistir”.
Finalment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha avisat que, com fa 125 anys, des de Catalunya “no deixarem de persistir” en la consecució de l’Estat propi, malgrat l’ofensiva judicial de l’Estat. “Fa com a mínim 125 anys que en aquest país acreditem de manera decidida la voluntat d’autogovern, però també fa com a mínim 125 anys que rebem respostes similars”, ha denunciat. I ha deixat clar que si llavors “no van deixar d’insistir, avui tampoc ho farem”, malgrat que “trobarem obstacles similars o pitjors”. El president ha encapçalat l’acte institucional amb què es dona el tret de sortida a la commemoració, acompanyat de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; la delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, i el secretari general de la Presidència, Quim Nin.
“Ens sentim hereus d’aquella Assemblea on tot va començar i tenim el deure de continuar aquell fil amb la mateixa vocació de servei a Catalunya”, ha manifestat el president Puigdemont. I ha situat les Bases de Manresa com “el despertar del catalanisme polític en la concepció moderna de la manera de governar-se que passava aleshores i passa avui per autogovernar-se”. “L’única Catalunya possible i viable és la que vulguin els catalans, només així serà lliure, moderna i democràtica”, ha reblat.
Finalment el president ha destacat que “el catalanisme ha estat sempre una actitud davant del país i del món que procura que el progrés del país tingui una vocació insubornable i irrenunciable d’interrelació amb el món” i, al mateix temps, “una activa i sana obsessió per adaptar els corrents i factors transformadors al país”.
L’acte al Saló de Sessions ha finalitzat amb la interpretació del Cant dels Segadors, Himne Nacional de Catalunya, a càrrec de l’Orfeó Manresà i la Capella de Música de la Seu, amb el públic dempeus. Seguidament, les autoritats s’han desplaçat al despatx de l’alcalde, on han signat el Llibre d’Honor de la Ciutat. Finalment, als porxos de l’Ajuntament, a causa de la pluja, l’Àliga de Manresa ha fet el seu ball en honor a les primeres autoritats del país i tota la ciutadania present.
Els actes commemoratius continuen demà mateix, de 5 a 8 de la tarda, amb visites guiades a l’edifici de l’Ajuntament, declarat aquest mateix any Bé Cultural d’Interès Nacional.
