L'Ajuntament de Manresa posa en marxa un conjunt d'actuacions en matèria d'habitatge amb l'objectiu principal de mobilitzar pisos buits per destinar-los a finalitats socials
Mobilitzar el parc d’habitatge buit amb l’objectiu d’aconseguir més pisos socials, ja sigui amb acords amb grans tenidors o a través d’ajudes i mesures adreçades a petits tenidors és un dels grans reptes que s’ha fixat l’Ajuntament de Manresa en matèria d’habitatge. Altres apostes són treballar per una millora general del parc d’habitatges; implementar mesures per garantir el dret d’accés a l’habitatge; i posar un èmfasi especial en les polítiques de gestió de sòl.
La negociació amb grans tenidors per obtenir habitatge per a persones o famílies en risc d’exclusió i, prioritàriament, col·laborar amb persones petit tenidores de la ciutat —el 73% de l’habitatge buit és a les seves mans— per tal que posin al mercat els seus pisos, són algunes de les principals línies estratègiques que s’ha marcat l’Ajuntament de Manresa, i que es van exposar als grups municipals i al teixit associatiu en la darrera Taula de l’Habitatge, que va tenir lloc dilluns passat. Aquest dimecres, les mesures han estat presentades en roda de premsa per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i el regidor d’Habitatge, Jamaa Mbarki El Bachir.
Les actuacions estratègiques que implementarà l’Ajuntament —algunes de les quals ja s’han iniciat i d’altres estan en tràmit— tenen per objectiu pal·liar el dèficit en les diverses tipologes d’habitatge: d’emergència (per atendre situacions urgents); social (per donar resposta a persones i famílies en risc d’exclusió residencial); assequible (habitatge de protecció oficial); i dotacional (per sectors amb necessitats específiques, com ara joves, grans, o persones amb dificultats per regularitzar la seva situació administrativa). Com ha indicat l’alcalde, “les polítiques d’habitatge han d’anar dirigides a un ventall tipològic d’habitatge divers”.
Mobilitzar habitatge buit
El regidor d’Habitatge, Jamaa Mbarki ElBachir, ha explicat tres de les principals línies estratègiques, la primera de les quals encamnada a mobilitzar l’habitatge buit. El regidor ha recordat que Manresa disposa d’una bossa important de pisos buits. Segons dades de gener de 2021, a la ciutat hi ha 7.352 habitatges sense empadronament. Tot i que la xifra s’ha anat reduint (superaven els 8.000 el 2017), l’objectiu del govern municipal és mobilitzar aquest tipus d’habitatge per dedicar-lo a finalitats socials. Recentment s’ha signat un conveni amb la Sareb que ha permèsla incorporació de 40 nou pisos de lloguer social. Amb aquest paquet, la bossa d’habitatge social municipal, per donar resposta a persones i famílies en risc d’exclusió residencial a la ciutat, creix el 60% i passa de 67 a 107, i pot seguir augmentant perquè l’obejctiu és que l’acord amb la Sareb tingui continuïtat.
Alhora, Mbarki ha detallat que l’Ajuntament té interès per formalitzar l’adquisició de diversos pisos per la via del sistema de tanteig i retracte o aprofitant ofertes avantatjoses d’entitats financeres, circumstància que podria permetre arribar a doblar i fins i tot triplicar la borsa actualment disponible d’habitatges d’emergència (aquells que s’utilitzen per casos extrems i en moments puntuals, per resoldre situacions d’urgència), que actualment és de 4.
Així mateix, el regidor ha incidit en el fet que l’objectiu general que s’ha marcat l’Ajuntament en relació als grans tenidors “és seguir negociant per arribar a acords”, però ha marca que a la vegada “mantindrem la fermesa respecte al compliment de les seves obligacions”.
Incentivar els petits tenidors
La segona línia estratègica posa el punt de mira en els petits tenidors (propietaris d’entre 1 i 15 pisos), que acumulen el 73% de tot l’habitatge buit que hi ha a la ciutat. Per aquest motiu, “és objectiu prioritari intensificar de manera clara la tasca per posar al mercat tota aquesta bossa d’habitatge”, ha afirmat Mbarki, que ha recordat que al ple del mes de maig ja es van aprovar diverses línies d’ajuda dirigides a petits tenidors per incentivar que posin els seus pisos buits a lloguer social.
Aquestes mesures són:
-Atorgar subvencions per compensar la propietat amb un import de lloguer social en casos d’impagament o d’ocupació per part d’una família en situació de vulnerabilitat i en risc d’exclusió social.
-Bonificar el 100% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) per aquelles persones propietàries que participin en programes de lloguer social de l’Ajuntament.
-Ampliar la cobertura de l’Avall Lloguer establerta per la Generalitat de Catalunya, que és de sis mesos, amb tres mesos més.
L’Ajuntament també dedicarà recursos a adquirir habitatges de petits tenidors, procedents d’herències o que necessiten reformes que no poden assumir, i que es constitueixen un problema per a aquestes persones.
Mesures per millorar el parc d’habitatge existent
La tercera línia important d’actuacions té a veure amb millorar el parc d’habitatge actual, una part important del qual està en males condicions o presenta un envelliment important.
Entre altres, l’Ajuntament ofereix estímuls per a la rehabilitació i reforma d’habitatge, a canvi el seu ús social o assequible. En aquest context, una de les mesures del consistori serà atorgar ajuts de fins a 2.000 euros per a l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat. Igualment, es concedirà l’avançament de la renda de lloguer de fins a un any per a la rehabilitació de reformes; i es concediran ajuts a la rehabilitació d’habitatges (fins a una quantitat de 15.000 euros), a canvi que se cedeixin a Fòrum per a ser destinats a lloguer social o assequible. Un cop incorporats a la borsa de lloguer social o assequible, quedaran protegits per les mesures que s’han explicat abans (Aval Lloguer municipal prorrogat, bonificació d’IBI en cas d´ús social i la pòlissa d’assegurança multirisc que, en aquest cas, aporta l’Agència Catalana de l’Habitatge).
D’altra banda, en coherència amb l’aprovació de la pròrroga de Manresa a les àrees de mercat tens de la llei de contenció de rendes, el regidor Mbarki ha explicat que l’Ajuntament de Manresa defensa l’índex de referència com a eina eficaç per assegurar el preu just dels lloguers. Aquest índex —aprovat pel Parlament de Catalunya per a una seixantena de municipis amb alta demanda d’habitatge— permetrà frenar la tendència a l’alça dels preus del lloguer a la ciutat. Així mateix, permetrà apropar a aquest índex la retribució que obtenen les persones que cedeixen pisos a la borsa de lloguer social o assequible que gestiona Fòrum.
A més, tal com es va aprovar al Ple Municipal d’aquest juny, l’Ajuntament ha iniciat un estudi per tal de tirar endavant un programa per a l’ajut i intermediació a la instal.lació d’ascensors al Centre Històric en edificis residencials, i manté les dotacions de 50.000 per a la concessió de microcrèdits per a rehabilitacions, i 30.000 euros en projectes de masoveria urbana.
Polítiques de sòl
La quarta i darrera línia estratègica fa referència a les polítiques del sòl i ha estat explicada per l’alcalde, Marc Aloy Guàrdia, que ha afirmat que l’urbanisme és la eina més important de què disposa l’Ajuntament per obtenir nou habitatge assequible (de protecció oficial). En tots els nous sòls de desenvolupament hi ha previst un mínim del 30% d’habitatge de protecció oficial i és el consistori qui té la potestat i les competències per desenvolupar-los. Amb tot, l’alcalde ha subratllat que crear habitatge nou té un cost altíssim i que, per tant, és imprescindible crear aliances amb altres actors.
En aquest sentit, doncs, l’Ajuntament està seguint tres línies d’actuació: activar parcel·les municipals que ja són edificables, desenvolupar sectors de transformació d’iniciativa pública i fer un acompanyament a aquells sectors d’iniciativa privada que tenen habitatge de protecció oficial.
Pel que fa a les parcel·les municipals amb condició de solar, ja és sabut que, per primera vegada, es va treure a concurs un model d’habitatge cooperatiu a la plaça Hospital. El resultat serà la de 18 habitatges, 11 dels quals són de protecció oficial. Ja s’ha demanat llicència i s’esperan que aquest mateix any comencin les obres. També en una parcel·la al carrer Doctor Zamenhoff hi haurà 12habitatges de protecció oficial que construirà i gestionarà una empresa privada a través d’un dret de superfície. Les obres estan a punt de començar.
Per altra banda, s’estan tancant els treballs d’estudi per a destinar un dels edificis municipals del carrer Vallfonollosa com a habitatges dotacionals, fet que permetria posar a disposició de la ciutat habitatge per a col·lectius determinats (en aquest cas el col·lectiu jove) utilitzant la modalitat de la cessió del dret de superfície destinat a una entitat o cooperativa sense ànim de luicre que pogués executar aquests habitatges.
El consistori també disposa de parcel·les municipals al carrer Pilar Bertran Vallès (Sagrada Família) amb capacitat per a 55 habitatges, tots ells de titularitat pública; d’una parcel·la al carrer Joan Vilanova (Tossal dels Cigalons), amb 32 habitatges públics possibles i dues parcel·les a la zona del carrer Concòrdia amb capacitat per a fins a 81 habitatges.
Pel que fa als sectors de desenvolupament, el més avançat és l’Alcoholera, al barri de la Carretera de Santpedor, d’iniciativa privada, que permetrà construir un total de 99 habitatges, 30 del quals seran de protecció oficial.
Pel que fa als sectors d’iniciativa pública, l’Ajuntament està treballant per desenvolupar el sector Barreres (33 habitatges) i el sector del Rosselló, que permetria dotar de condició de solar una parcel·la pública amb possibilitat de 36 nous habitatges de titularitat pública.
L’alcalde Aloy ha destacat que la suma de tots els projectes fa que, en els propers anys, es puguin arribar a guanyar gairebé 300 habitatges nous, la majoria dels quals en parcel·les municipals que ja tenen la condició de solar. En aquest sentit, ha explicat que s’està treballant amb diversos agents per poder consolidar projectes: “construir és molt car i per aquest motiu ens cal teixir aliances per incorporar el màxim d’habitatge assequible a la ciutat”.
Durant la presentació de les mesures, l’alcalde ha agraït la tasca de la Regidoria d’Habitatge “per l’important treball” que s’ha estat fent en la planificació de totes les mesures. En aquest sentit, ha detallat que va ser precisament aquesta feina de planificació la que no va permetre que l’any passat es gastés tot el pressupost que en un inici s’havia previst per al 2020 per a polítiques d’habitatge, ja que s’estava en una fase de planificació estratègica. Ara, amb totes les polítiques dibuixades, ha arribat l’hora de començar-les a executar. Per aquest motiu, ha explicat que els diners que no es van gastar el 2020 s’incorporaran a la partida d’Habitatge d’aquest 2021. A més a més, ha detallat que, si és necessari, també s’incorporarà romanent del superàvit i es faran les modificacions de crèdit que facin falta per tal de destinar-hi una partida més important.
