Itineraris dels Espais de Memòria de Manresa

Documents

• Tríptic dels itineraris

Enllaços

• Itinerari: Els bombardeigs de l'aviació franquista sobre Manresa
• Itinerari: La destrucció del patrimoni, les esglésies enderrocades (audioguia)
• Itinerari: La memòria de la Guerra Civil (audioguia)
• Itinerari: Manresans deportats als camps de concentració nazi (audioguia)

Els Espais de Memòria de Manresa

La recuperació de la memòria de la ciutat té una plasmació directa en el seu patrimoni material amb la posada en valor d'espais memorials i d'indrets singulars que són escenaris de la memòria col·lectiva. 
Són els espais de la ciutat que conserven una càrrega simbòlica per a la població, llocs on succeïren fets i experiències vitals de la nostra història.
A partir de la recerca històrica i l'aportació de testimonis s'han identificat i posat en valor amb l'objectiu de contribuir a la difusió de la història, sobretot pel que fa a la recuperació dels fets viscuts durant la Guerra Civil i el Franquisme, i per la restitució de la dignitat històrica i l'educació en els valors que fonamenten la societat democràtica.
A través de la senyalització i de les audioguies que hem creat es poden resseguir aquests Espais de Memòria de la ciutat i conèixer la seva història. Les audioguies us les podeu descarregar al mòbil a través dels codis QR que us oferim a continuació o les podeu consultar des del vostre ordinador a través dels enllaços que hi ha al lateral dret d'aquesta pàgina.

La memòria de la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil, Manresa va ser una ciutat de la reraguarda. Va patir la violència dels primers moments després de l’aixecament militar en contra de la República. Més tard, va acollir 2400 refugiats de guerra i la ciutat es va convertir en el centre dels hospitals d’evacuació de l’Exèrcit republicà de l’Est. També va ser objectiu dels bombardeigs i metrallaments aeris de l’aviació franquista que van matar almenys 35 persones.En aquest itinerari de memòria visitarem els espais més significatius a la ciutat durant la Guerra Civil: la caserna militar, la seu del comitè revolucionari, les esglésies enderrocades, els refugis antiaèris i els espais bombardejats on hi va haver víctimes mortals o la fossa militar del cementiri on hi ha enterrats 296 soldats víctimes de Guerra Civil, entre altres indrets significatius.

La destrucció del patrimoni, les esglésies enderrocades

Després del cop d’Estat del general Franco contra la República, el juliol de 1936, un intens ambient anticlerical es va apoderar de molts municipis a la rereguarda republicana fomentat pel poder secular de l’Església. A Manresa també va esclatar la violència en forma d’assassinats, saquejos, incendis i atacs als principals edificis religiosos de la ciutat.

Els primers dies després de l’inici de la Guerra Civil es tractava d'atacs descontrolats, però van acabar donant peu a un pla organitzat pel Comitè Revolucionari Antifeixista per enderrocar les esglésies de la ciutat i així donar feina a obrers en atur. Set esglésies i convents, alguns d’origen medieval, van ser derruïts pedra a pedra.Amb aquest itinerari resseguirem els indrets que ocuparen els edificis avui desapareguts i els que es van salvar de la destrucció, com ara la Basílica gòtica de la Seu, que es va salvar pels esforços de l'Ajuntament i de la Generalitat i per la forta campanya civil.

Les stolpersteine: homenatge als deportats manresans al camps de concentració nazis

La col·locació d’una placa commemorativa general i la instal·lació de stolpersteine per tota la ciutat, vol ser un homenatge permanent als manresans deportats als camps de concentració nazis, víctimes de l’horror del feixisme. L’itinerari comença a la plaça Sant Domènec on hi ha una placa amb el nom de les 29 persones identificades de Manresa que foren deportades als camps nazis. Tot seguit podrem recórrer les 21 plaques Stolpersteine col·locades davant dels domicilis on vivien en el moment d'esclatar la Guerra Civil aquestes persones que, per les seves idees o filiacions, van haver de fugir a l’exili i, en un periple vital fatídic, van ser enviats als camps de treball i d’extermini nazis com Mauthausen, Gusen, Hartheim, Dachau o Buchenwald. Les stolpersteine són unes llambordes quadrades de 10x10cm cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada. Són una iniciativa de l’artista alemany Gunter Demnig, que fa anys que col·loca aquestes peces arreu d’Europa en un projecte que permet copsar la magnitud del terror nazi que va arribar a tots els confins d’Europa. Entre els deportats manresans hi ha l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, que va escriure la novel·la KL Reich per deixar el testimoni de l’horror viscut en primera persona, i Jacint Carrió, que també va escriure les seves memòries i va ser regidor de l’Ajuntament anys després. La iniciativa va ser duta a terme per l’Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic amb la col·laboració de l'Associació Memòria i Història de Manresa i dels Instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer.  

"Els bombardeigs de l'aviació franquista sobre Manresa"

Realitzat per l'Associació Memòria i Història de Manresa, promogut per l'Ajuntament de Manresa i amb el suport de la Diputació de Barcelona

Durant la Guerra Civil, l’aviació franquista, ajudada per les de Hitler i de Mussolini, va executar bombardeigs  sistemàtics contra una població civil indefensa, que van provocar més de 5.000 morts a Catalunya. Manresa va ser bombardejada el 21 de desembre de 1938 i el 19 de gener de 1939. Les accions van provocar la mort d’un mínim de 35 persones. El 24 de gener les tropes franquistes van entrar a la capital del Bages.

Amb el nou itinerari es proposa un recorregut pels diferents espais que conserven la memòria de la Manresa bombardejada i també dels diferents esforços que els manresans i les manresanes van realitzar per protegir-se de les bombes.

A través de la plataforma izi.travel es proposen 24 localitzacions i, per cadascuna d’elles, una extensa informació històrica que permet conèixer els fets i les seves conseqüències.

Paral·lelament, s’han instal·lat nou plaques identificatives i informatives dels refugis i espais bombardejats col·locades en diferents indrets del recorregut. Totes elles contenen informació escrita i una imatge de documentació antiga o de l’interior dels refugis i un codi QR que remet a l’audioguia.

L’enllaç a l’audioguia el podeu trobar aquí o a través del codi QR: 

Per a més informació o concertar visites:
Regidoria de Cultura
patrimonicultural@ajmanresa.cat
Tel. 938 753 410