Aprendre a esquivar les bales, de Xavi Coral, guanya el vint-i-cinquè premi Amat-Piniella
El premi, convocat per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània de la temporada. L’acte de lliurament, que s’havia anunciat per una setmana abans, finalment tindrà lloc el 24 de febrer i inclourà un recital de poemes d’Amat-Piniella. El periodista Xavi Coral Trullàs rebrà els 2.000 euros i l’estatueta creada per Ramon Oms.
L’obra Aprendre a esquivar les bales (La Campana, 2024), de Xavi Coral Trullàs, ha resultat guanyadora de la vint-i-cinquena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra publicada la temporada passada i que retrati algun aspecte dels moviments socials contemporanis. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’acte de lliurament, obert a tothom, serà el 24 de febrer de 2025, a les 19 h, emmarcat dins de la Festa de la Llum, a l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa. Enguany el lliurament del guardó estarà precedit per un espectacle poeticomusical a càrrec de Xavier Serrano, amb l’acompanyament musical de Berta Sala, a partir de textos de Joaquim Amat-Piniella.
L’escriptor terrassenc s’endurà els 2.000 euros del premi i l’estatueta del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat (format per Antònia Maria Gorgas, Montserrat Caus, Jordi Estrada, Toni Mata, Genís Sinca i Teresa Torra) ha triat l’obra de Coral,
Aprendre a esquivar les bales, entre les quatre finalistes d’enguany, on, a més de la guanyadora, també hi havia el llibre de memòries Guspires de memòria, de Daniel Giralt-Miracle, i les novel·les La passadora, de Laia Perearnau, i Les illes interiors, de Maria Carme Roca.
L’acte es podrà seguir pel canal de YouTube de Manresa Cultura.
Canvi de data
L’acte de lliurament estava previst per al dia 18 de febrer, i així es va anunciar en un principi. Finalment, per temes d’organització, s’ha traslladat al 24 de febrer.
El guanyador
Xavi Coral Trullàs (Terrassa, 1971) és llicenciat en periodisme i una de les cares més conegudes de la televisió catalana, on ha editat i presentat diverses edicions del Telenotícies, sobretot la del migdia, que condueix actualment. També ha presentat programes com Àgora o Divendres i va ser corresponsal a Brussel·les durant quatre anys. Aprendre a esquivar les bales és la seva primera novel·la.
Aprendre a esquivar les bales
Novel·la escrita a partir del dietari que l’avi de l’autor, Josep Trullàs, va escriure durant la Guerra Civil, en què era tinent d’artilleria de l’exèrcit republicà. Pretén reconstruir la història real de l’avi amb la màxima fidelitat i, a la vegada, mostrar un testimoni que pot assemblar-se al de milers d’homes que van viure experiències semblants (com a soldats, exiliats i represaliats), molts dels quals no van tenir la sort de sobreviure o no van deixar escrites les seves experiències.
El jurat del premi Amat-Piniella ha destacat, en aquesta novel·la, la capacitat de transformar el testimoni real heretat en una obra literària de qualitat i el valor d’enllaçar amb el testimoni antifeixista que representa l’autor que dona nom al Premi.
Història del premi
L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.
Palmarès
Primera etapa (obra inèdita):
2001: Rafael Vallbona, La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, La ciutat en flames. Columna
Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, Maletes perdudes, Empúries
2012: Jordi Estrada, Rius paral·lels, L’Albí
2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino
2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries
2017: Martí Domínguez, La sega, Proa
2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa
2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa
2020: Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem, Club Editor
2021: Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria, 1984
2022: Vicenç Villatoro, La casa dels avis, Proa
2023: Maite Salord, El país de l’altra riba, Proa
2024: Imma Monsó, La mestra i la Bèstia, Anagrama
2025: Xavi Coral, Aprendre a esquivar les bales, La Campana
Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella
Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini austríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experiència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.
A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.
(*) Xavi Coral és el guanyador de la 25a edició del Premi Amat-Piniella
