Manresa impulsa un projecte de masoveria urbana per oferir habitatge social
Càritas i l’Ajuntament de Manresa sumen forces per atraure propietaris de pisos que necessiten ser reformats i posar-los a disposició de persones amb situació de vulnerabilitat que no tenen habitatge i poden emprar les seves habilitats en les tasques de rehabilitació.
Càritas Manresa i l’Ajuntament de Manresa han presentat aquesta tarda un projecte de masoveria urbana per ajudar a facilitar l’accés a habitatge a persones en risc d’exclusió social. El director de Càritas, Jaume Espinal, el regidor d’Habitatge, Antoni Llobet; i la regidora d’Acció Social i Cooperació, Mercè Rosich, han explicat aquest programa que té l’objectiu d’atraure propietaris de pisos que necessitin ser reformats per oferir-los a famílies necessitades que facin les tasques de rehabilitació d’aquests habitatges.
El projecte inclou l’acompanyament, la coordinació i el seguiment tècnic i social necessari per a les persones que hi participin, que hauran de ser persones majors de 18 anys en situació d’atur i amb dificultats per accedir a un lloc de treball, en situació d’exclusió social o risc de patir-ne, amb una problemàtica incipient d’habitatge i preferentment amb coneixements i habilitats en l’àmbit en la construcció, la rehabilitació i el manteniment d’habitatges.
El desenvolupament del projecte de masoveria urbana forma part del programa d’accions engegades i encaminades a assolir l’objectiu d’assegurar que la gestió del parc d’habitatges de la ciutat garanteixi el dret a un habitatge digne per a tothom. El projecte s’emmarca també en el conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Manresa i Càritas per implementar el programa a la ciutat de Manresa.
En el marc del convenir signat entre l’Ajuntament de Manresa i Càritas Manresa, el consistori aportarà 10.000 euros el 2015 per ajudar a finançar el projecte.
Selecció dels destinataris i formació tècnica
Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Manresa en col·laboració amb Càritas seleccionen les persones o famílies que es troben en situació més vulnerable, que tinguin capacitats per poder dur a terme (amb la deguda supervisió tècnica) l’esmentada rehabilitació, i que es puguin responsabilitzar per assolir els compromisos que la masoveria urbana requereix.
La rehabilitació d’edificis, intensiva en mà d’obra, requereix de coneixements tècnics especialitzats, la utilització de nous materials adreçats a noves finalitats com ara la millora de l’eficiència energètica. És necessari, doncs, completar també la formació dels usuaris del servei amb nous coneixements i habilitats.
Gestionar la direcció tècnica de la rehabilitació
La rehabilitació dels habitatges s’ha de fer en base a un projecte tècnic que compleixi les normatives i els procediments i assigni i supervisi els treballs encarregats als diversos usuaris especialistes implicats en els treballs de paleta, llauner, fuster o pintor.
S’haurà de garantir que els treballs es facin amb la cura necessària per fer una feina de qualitat sota la supervisió de professionals i voluntaris preparats per aquesta tasca, i a més sabent que probablement per a cada cas s’haurà d’aconseguir una Cèdula d’habitabilitat i una Certificació d’Eficiència Energètica.
Coordinar la relació entre els propietaris, les famílies, i els actors implicats en el procés
Un cop es disposa de la confiança dels propietaris o entitats que aposten per aquest projecte, un cop s’ha fet la selecció dels usuaris preparats per fer-ne a rehabilitació, el procés acaba amb el reallotjament de les famílies mitjançant la signatura d’un contracte que permet l’ocupació de l’habitatge, i la contractació de les escomeses d’aigua, gas i electricitat. Aleshores s’han completat les gestions entre els propietaris, els tècnics responsables, els professionals, els serveis socials, serveis tècnics i altres actors implicats.
Des del moment de la signatura del contracte i un cop acabades les obres de rehabilitació, començarà una carència del pagament del lloguer dels mesos equivalents al valor de la mà d’obra que els masovers han emprat per rehabilitar l’habitatge.
A partir d’aquí es farà la gestió de l’arrendament social pels terminis establerts, en contraprestació de la feina de rehabilitació realitzada. Acabat aquest termini s’haurà de valorar si la persona o família ja pot deixar el lloguer social perquè té la capacitat d’accedir al mercat de lloguer normal, o si se li ha de gestionar un allargament del recurs.
Càritas assumirà la coordinació del procés fins al moment de deixar les famílies instal·lades amb el contracte signat.
Anualitats del projecte i creació d’una cooperativa
Aquest projecte té una primera anualitat on s’assajaran les primers actuacions de rehabilitació i allotjament dels participants en un nombre màxim estimat de vuit habitatges, amb possibilitat de continuïtat en anys posteriors.
A partir de la segona anualitat, es vetllarà un mínim grup de persones interessades en el projecte no sols per reallotjar-s’hi sinó per treballar continuadament a favor de les persones que s’hi vagin incorporant, i així iniciar la creació d’una cooperativa d’autoajuda per a la reforma ecològica de la llar i la rehabilitació i inserció social de professionals de la rehabilitació. Serà una cooperativa mixta de consumidors i usuaris i treball associat, és a dir, pel foment de la gestió cooperativa, la formació i el treball col·lectivitzat. Serà el projecte de Càritas anomenat “Rehabilitem-nos de coop”.
