Ja es coneixen les quatre obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella, que per primera vegada tindrà dotació econòmica
Les obres seleccionades pel jurat en aquesta dinovena edició dele premi literari són: “Retorn”, de Carles Casajoana; “Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluis Lluís; “El camí de les aigües”, de Carme Martí; i “Els anys de la serp”, de Joan Rendé. La presentació de les obres es farà el 16 de gener, i l’acte de lliurament el 19 de febrer, en el marc de la Festa de la Llum.
Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al dinovè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bagès-Moianès i l'Ajuntament de Manresa, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i que aquest any, per primera vegada, tindrà una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.
La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 19 de febrer de 2019, a les 19h, i comptarà amb un homenatge a l’escriptora Teresa Pàmies, de qui el 2019 es commemora el centenari.
La presentació de les obres finalistes serà el dia 16 de gener, en el marc d’una tertúlia amb els autors, amb tast de vins d’algun celler de la DO Pla de Bages, a la sala d’actes del Casino.
Les quatre obres finalistes són:
1- Retorn, de Carles Casajoana (Ed. Columna)
Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de l’exili amb la memòria devastada després de més de trenta anys d’absència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona.
El retorn de l’exiliat és una concessió innecessària al règim? A poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que n’és un testimoni inusitat, aprofita l’encàrrec per gaudir d’unes setmanes de llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa. Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de l’escriptor, els estralls de la vellesa, el pes de l’exili i la impossibilitat del retorn.
2- Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís (Ed. Proa)
El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l’abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s’acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l’exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d’Argelers, on ha anat a parar l’Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?
3- El camí de les aigües, de Carme Martí (Ed. Amxterdam)
Un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència a vivència, El camí de les Aigües ens proposa un viatge carregat d’olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la memorable que ens descobreix la vida de la cuinera Maria Badia al llarg del segle XX a partir de la mirada de la Laura en l’actualitat.
A les acaballes de la seva vida, la Maria Badia observa la cuina i seu a taula. Vol trobar la manera d’explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, l’amor i el desamor, l’amistat, la família, la guerra, la seva passió pels fogons. Quan troba un quadern pensat per apuntar-hi receptes, se li il·lumina la mirada: seran els plats que ha cuinat els que ordenaran els seus records.
La Laura, en canvi, viu en l’obscuritat d’una lluita desesperada que fa massa que dura. Vol recuperar el control emocional mitjançant l’escriptura, però només troba un cert refugi en les converses amb un jove veí i en les visites a la seva àvia. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida d’una cuinera de l’Espluga de Francolí. L’àvia escolta i no diu res: hi ha alguna cosa en aquesta història, però, que la remou ben endins.
4- Els anys de la serp, de Joan Rendé (Ed. Proa)
Una nena de tres anys migra, amb els pares, des d’un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i del Pirineu català. El seu pare, Ulpiano, treballa extraient fusta dels boscos i arrossegant els trocs per poder fer les travesses de les vies de la Renfe; més endavant també treballarà en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L’aïllament d’aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la nena fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s’ha de fer dona sobtadament. Aquell món que li semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la nena és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.
El jurat d’enguany
·Llorenç Capdevila, escriptor.
·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
·Jordi Estrada, escriptor.
·Toni Mata, periodista de Regió7.
·Genís Sinca, escriptor i periodista.
Presentació de les obres finalistes
Com ja s’ha fet els últims anys, es concentren les quatre presentacions en un únic acte a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.
L’acte tindrà lloc el dimecres 16 de gener de 2019, a les 19h, en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca del Casino, i comptarà amb la presència dels autors finalistes.
La presentació de les obres finalistes, a més, anirà acompanyada d’un tast dels vins d’algun celler de la DO Pla de Bages.
Concurs Amat-Piniella 2019 a la Biblioteca del Casino
L’any 2019 es commemora el centenari del naixement de Teresa Pàmies. Per aquest motiu, el concurs d’enguany es centra en la figura i obra d’aquesta escriptora i els paral·lelismes amb la trajectòria de Joaquim Amat-Piniella.
Contestant correctament les tres preguntes formulades podràs participar en el sorteig d’un Lot de Llibres. Has de dipositar la butlleta a la Biblioteca del Casino abans del dia 14 de febrer de 2019.
El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi Amat-Piniella
Acte de lliurament
El lliurament del premi tindrà lloc el dia 19 de febrer de 2019, a les 19h, a l’Auditori de la Plana de l’Om, a Manresa, en el marc de les activitats al voltant de la Festa de la Llum.
En el transcurs de l’acte, hi haurà l’actuació musical de Celeste Alías, que interpretarà boleros comentats per Teresa Pàmies (de qui enguany se celebra el centenari) en el llibre Coses de la vida: a ritme de bolero.
Requisits de les obres finalistes
·Poden ser novel·les, llibres de memòries o dietaris.
·Han de ser originalment escrites en llengua catalana.
·S’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2017 i el 31 d’agost del 2018 (ambdós inclosos).
·Han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.
Procés de selecció
Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant quatre que han de ser les finalistes.
Història del premi
L’any2000, aManresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.
Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.
Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.
Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que cal sotmetre’l a una radical reorientació.
Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.
Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:
2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)
2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)
2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)
2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)
