Document que contempla mesures de prevenció a situacions d’assetjament sexual o per raó de sexe a l’organització, a més del procediment i l’organització interna per actuar davant de qualsevol cas.

La normativa que regula el Protocol, són els següents:

• L’Estatut del Treballador, en el seu article 4, també assegura que s’ha de garantir el respecte de la intimitat i la consideració deguda a la dignitat del treballador, incloent-hi “la protecció davant l’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, i davant l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.”

• La Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes (articles 45 i 48) desenvolupa amb la manera de complir aquesta obligació empresarial.  Implementar un protocol d’assetjament laboral no només és una obligació legal en molts casos, sinó una mesura essencial per protegir el benestar del personal treballador i assegurar un entorn de treball saludable. Les empreses que inverteixen en la prevenció i gestió adequada de l’assetjament laboral no només eviten sancions, sinó que també enforteixen la seva cultura organitzacional i milloren la seva productivitat.

• En relació amb l’assetjament sexual, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, prescriuen que les administracions públiques han de promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i, alhora, arbitrar procediments específics per prevenir i per donar curs a les denúncies o reclamacions que puguin formular les persones que n’hagin estat objecte (article 48.1 i disposició final sisena de la Llei orgànica esmentada i article 5 de la Llei 17/2015).

• Simultàniament, l’aprovació del Protocol Marc per una intervenció amb la diligència deguda en situacions de violència masclista, aprovat pel Govern de la Generalitat el 22 de novembre de 2022 (Acord GOV/248/2022), que substitueix i millora el seu predecessor, aprovat l’any 2009, fixa els estàndards que recullen els convenis internacionals en l’exercici de la responsabilitat i l’obligació de prevenir i de reparar les violències masclistes, especialment el Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones (2011), més conegut com a Conveni d’Istanbul.