Edifici de Correus

VERSIÓ CASTELLANAVERSIÓ ANGLESA

SOL·LICITA AQUESTA LOCALITZACIÓ

La pl. d'Espanya és la urbanització d'un antic espai industrial que unifica el passeig de Pere III en un tram construït pràcticament després de la Guerra Civil espanyola, tot i que hi ha edificis anteriors com l'institut de Segona Ensenyança (actualment, Inst. Lluís de Peguera). Es caracteritza pels espais lliures amb edificis de poca altura relativa típica de l'urbanisme de mitjan segle XX, com el parc que conforma la plaça d'Espanya. La majoria dels edificis d'aquest tram de passeig de Pere III són de final del s. XX perquè substitueixen antics espais industrials com el de la gran fàbrica de la Metalúrgica Textil.

Tipologia/Elements

Conjunt de tres edificis que constitueixen una illa irregular amb cinc cantonades entre els carrers de Maurici Serrahima, de Josep M. Planes i la pl. d'Espanya. L’edifici, que dóna a la plaça té soterrani, PB i 1 o 2 plantes; l'edifici situat al Nord és de PB+1 i el posterior situat a l'Est és de PB. El conjunt resol fins a cinc cantonades, preferiblement amb angle recte, entre les quals destaquen els tres edificis esgraonats que conformen la façana Sud al carrer de Josep M. Planes. A la part Nord, entre els dos edificis que hi ha, es conforma un pati que s'utilitza per a l'entrada i sortida de mercaderies.

Les façanes s'han resolt amb una combinació de grans plaques de pedra que simulen carreus ben tallats a les cantonades i als coronaments, a sobre de les cornises i parets llises de maó vermell amb obertures rectangulars sense elements decoratius. Al tram de façana principal hi ha els escuts en pedra tallada de Correus i de Telègrafs i, fins fa poc, l'escut amb l'àguila imperial franquista, que actualment es troba al Museu Comarcal de Manresa.

L'espai interior al darrere d'aquesta façana és d'una sola planta però de gran alçada (superior a la d'una PB+1) i és un dels elements més característics del conjunt. L'edifici ha estat recentment rehabilitat i modificat, de manera que s'han tapiat els despatxos d'una P1 que estaven al voltant d'aquest espai central. Les obertures d'aquest espai, que és el d'atenció al públic, estan formades per tres grans finestrals rectangulars llisos, el del mig més gran, en el que s'incorpora la porta principal, resolta també amb plaques de pedra. L'estil de les façanes i la volumetria en general són típics de l'arquitectura moderna de tall feixista que s'aplicava en edificis oficials arreu d'Espanya en aquell moment, entre els quals cal destacar el monumental conjunt de Nuevos Ministerios a la Castellana de Madrid.

Autoria

Dirección General de Correos y telecomunicaciones (promotor)

Estat de conservació

Exterior: Bo, restaurat recentment
Façanes: Bo
Cobertes: Bo
Obertures: Bo
Interior: Bo