Tractat Transatlàntic de Comerç i inversions entre la UE i els EUA (TTIP)

Manresa es va declarar com a municipi oposat al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre la Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica (TTIP), al Tractat de Lliure Comerç de la UE amb Canadà (CETA) i a l'Acord Multilateral per a la comercialització de serveis (TISA); en el Ple de la Corporació del dia 22 d'octubre de 2015.

La declaració es va fer a partir d'una proposició presentada pels grups municipals de la CUP, ERC i DM que va obtenir també el suport de CiU.

Els arguments que es van exposar a la moció presentada, d'acord amb la plataforma «Catalunya diu no al TTIP», van ser els següents: 

La Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica estan negociant en secret, amb un intolerable dèficit de transparència i control per part de la ciutadania i dels seus representants polítics un ampli acord de liberalització de comerç i inversions, que representa un seriós perill per a la democràcia, prioritzant l'interès comercial dels inversors i empreses transnacionals davant de l'interès general.

Aquesta «liberalització de les relacions comercials EUA-UE», tal com està concebuda, implicaria una rebaixa dels estàndards europeus i nord-americans, és a dir, de les regulacions que protegeixen els drets de la ciutadania en àmbits com el consum, el treball o el medi ambient, ja que aquestes regulacions limitarien els beneficis de les corporacions. D'aquesta manera es posaria fi al «principi de precaució», que a Europa domina la legislació sobre alimentació i els drets al consum europeus.

El TTIP, en perseguir la liberalització total dels serveis públics i l'obertura de prestació dels mateixos a les empreses transnacionals, posa en perill els serveis i les compres públiques, a tots els nivells, i compromet la capacitat de les institucions electes per administrar lliurement les seves comunitats locals i promocionar l'economia i les iniciatives locals.

S'inclou en el TTIP mesures per a la protecció dels inversors. En el cas de presentar conflictes per part d'aquest col·lectiu amb els estats, un «tribunal» d'arbitratge serà qui s'encarregarà de resoldre'ls: l'anomenat «Inversor-State Dispute Setlement» (ISDS). Aquest òrgan tindrà competència per establir compensacions econòmiques dels estats a la inversió estrangera, per l'aplicació de mesures que puguin reduir els seus beneficis presents o futurs. L'estat no podrà recórrer la sentència, ja que les decisions dels òrgans d'arbitratge són fermes i no poden ser qüestionades. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l'energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica i a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d'hospitals. Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses, no defensor de la llei i la pròpia democràcia.

Així mateix el TTIP recull la creació d'un organisme permanent anomenat Consell de Cooperació Reguladora que supervisarà totes les normes comunitàries relatives al que estableix el TTIP, donant accés directe als lobbies empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra legislació fins i tot abans que s'engeguin.

D'aquesta manera, les lleis del comerç passen per sobre de qualsevol altre consideració social, i ignoren qualsevol legislació continental, estatal, autonòmica o local. Les comunitats locals es troben limitades per ajustaments estructurals restrictius deguts als acords i les polítiques de lliure comerç i de protecció de l'inversor. Aquesta lògica desmantella els serveis públics i suprimeix la llibertat als poders locals per subministrar els serveis i satisfer les necessitats de les seves poblacions, atenent a polítiques i plans de promoció del teixit econòmic i social local.

L'aprovació del TTIP contribuiria, en el cas de l'estat espanyol, a l'ofensiva del govern estatal de desmantellament dels municipis, que sota el nom de «Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local» pretén tres objectius bàsics: restringir l'autonomia local, la supressió de competències i serveis públics locals; i la privatització total dels serveis municipals.

El TTIP, afectarà a la població, a part de l'administració local tal i com s'explicava en els anteriors paràgrafs, altres àmbits:

- Agricultura i consum. Suposarà una rebaixa en la qualitat de l'alimentació. Es pretén garantir sense cap control l'entrada a la UE dels aliments transgènics (OGM), la carn de vedella i porcs tractats hormonalment amb químics nocius per a la salut humana i fins hi tot cancerígens. A més, es vol regular la reducció o eliminació dels aranzels, la qual cosa portarà als agricultors europeus a una competència injusta i desequilibrada per part de les grans corporacions agroindustrials americanes. És a dir, perdríem encara més sobirania alimentària.

- Drets laborals i política social. Es busca unificar criteris laborals amb un país, EEUU, en el que la cobertura mèdica és opcional en els contractes laborals, en el que les despeses mèdiques és la primera causa de fallida econòmica familiar i en el que les vacances pagades no són un dret laboral de totes les treballadores. En aquesta matèria la «harmonització» reglamentària passa per malmenar en extrem el «model social i de dret laboral europeu» i equiparar-la amb la nord-americana, molt més precària i, en alguns casos, inexistent. Els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l'Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva, i si es signa el TTIP a la UE passaríem a estar al mateix nivell.

- Desprotecció mediambiental. Percepció de la natura exclusivament com una font de recursos i no com un escenari de respecte i convivència. Eliminar algunes normes i regulacions en nom de la pretesa «harmonització» d'estàndards, és a dir, desregular més els mercats. Està en perill el principi de precaució europeu, clau per a la política europea mediambiental, amb greus conseqüències sobre la salut i la seguretat de les persones i el medi ambient. D'aquesta forma es facilitarien pràctiques com l'extracció d'hidrocarburs mitjançant fractura hidràulica (fracking).

- Privatització de la sanitat i la salut. Convertir la sanitat en un recurs només a l'abast de les famílies amb més recursos econòmics, massificar l'atenció més bàsica i eliminar el concepte d'atenció sanitària universal. Les negociacions van en el sentit d'obrir la contractació pública a l'engròs de serveis de salut a la inversió privada i a la competència estrangera. A més a més incrementaran els preus de les medicines i els serveis de salut, fent-los menys assequibles a la ciutadania.

- Cultura. La protecció de l'excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s'inclogui l'excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.

- Acords comercials bilaterals. El TTIP promouria la carrera mundial d'acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l'any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més obres a normes en les quals no han tingut cap manera d'influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del comerç global per enfortir millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

Els grups municipals van aprovar en el Ple del 22 d'octubre de 2015 els següents acords amb 20 vots afirmatius (9 CiU, 7 ERC, 3 CUP i 1 DM), 2 vots negatius (C'S) i 3 abstencions (PSC):

Primer.- Declarar Manresa com a Municipi oposat al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre la Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica (TTIP), al tractat de lliure comerç de la UE amb Canadà (CETA) i a l'Acord Multilateral per a la Comercialització de Serveis (TISA), defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social.

Segon.- Sol·licitar al Ministeri d'Administracions Públiques del Govern espanyol: - el seu suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment útils. - la derogació immediata amb caràcter retroactiu de la "Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local" per legislar en el seu lloc una nova normativa enfocada al desenvolupament de l'economia local.

Tercer.- Sol·licitar del Ministeri d'Economia i Competitivitat la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars (com el CETA, Acord de Lliure Comerç entre el Canadà i la UE, i el TISA, Acord Multilateral per a la liberalització i Privatització de Serveis Públics ).

Quart.- Sol·licitar igualment del Ministeri d'Economia i Comerç que: - No siguin incloses disposicions tipus ISDS en cap futur tractat d'inversions i siguin eliminades dels tractats actualment en vigor. - Evitar en tot moment la creació d'organismes que institucionalitzin la intervenció de les empreses transnacionals en les regulacions comercials que afectin els drets de la ciutadania. - Que no es ratifiqui cap tractat que inclogui mecanismes entre inversors i la Unió Europea o els seus estats membres que excloguin els procediments i òrgans judicials ordinaris o qualsevol altra disposició que pugui comprometre els serveis socials, serveis públics, i els subministraments bàsics.

Cinquè.- Que siguin declarats béns públics no susceptibles de negociació de cap Tractat d'inversió ni de transacció mercantil les serveis educatius, els serveis de salut (sanitaris i sociosanitaris), socials, de pensions, subministraments d'aigua i energies.

Sisè.- Traslladar aquests acords al Consell comarcal del Bages, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats de l'Estat espanyol i al Parlament Europeu.

Setè.- Assolir el compromís de promoure la informació i el debat públic entre la ciutadania i les entitats econòmiques, socials, professionals, culturals, etc., sobre l'impacte que podrien comportar aquests tractats al nostre municipi. Els arguments seran els que s'exposen a la moció presentada, i d'acord amb la plataforma «Catalunya diu no al TTIP». La promoció de la informació i el debat públic serà mitjançant fulletons informatius disponibles als llocs públics de la ciutat com també al portal web de l'ajuntament de Manresa. Això es farà amb un termini de sis mesos després de l'aprovació de la moció. En cas d'una trobada europea de municipis sobre aquesta temàtica, la ciutat de Manresa hi participarà d'acord amb les organitzacions de Manresa que treballen l'efecte del TTIP. 

La declaració de Barcelona 

El 21 d'abril de 2016 els representants de prop d’una quarentena de ciutats i comunitats, a més d’entitats, organitzacions i ciutadans per ampliar l’aliança de municipis contra el TTIP van aprovar la Declaració de Barcelona de Municipis lliures de TTIP/CETA.

El text final recull la proposta plantejada per Manresa per demanar que s'aturin les negociacions d'aquests tractats comercials fins que es consultin els governs locals i regionals: "Per això, demanem que se suspenguin les actuals negociacions sobre TTIP i TISA fins que els governs locals i regionals hagin dictat la seva opinió en relació als tractats esmentats".