Infraestructura viària
A nivell d’infrastructura viària, la bona ubicació geogràfica de Manresa fa que la ciutat sigui cruïlla de diversos eixos: l’Eix Transversal, l’Eix del Llobregat i l’Eix Diagonal.
L’Eix Transversal (C-25) uneix, des del 1997, la Plana de Lleida amb les comarques gironines evitant els tradicionals itineraris que convertien Barcelona en zona de pas de qualsevol ruta feta a l’interior de Catalunya. Aquest eix permet que la comunicació viària de Manresa vers est i oest sigui bona. No obstant això, els continus increments del trànsit d’aquesta carretera han estat determinants per a que el departament d’obres públiques de la Generalitat de Catalunya hagués d’anunciar el dia 25 de maig de 2006 que es faria una inversió de 690 milions d’euros per desdoblar aquest vial de 155 quilòmetres i convertir-lo en autovia.
L'Eix Diagonal uneix Manresa, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. S'ha convertit en una bona via d’enllaç entre el litoral i les comarques de la Catalunya Central.
L’Eix del Llobregat (C-16) forma part de l’itinerari de la ruta que uneix Barcelona amb París en línia recta passant per Toulouse, Limoges i Orléans i està integrat a la xarxa de carreteres d’interès comunitari segons l’acord de Ginebra de 1985. A nivell català, l’eix del Llobregat uneix mar i muntanya. El tram nord d’aquest eix enllaça Manresa amb els Pirineus. Mentre el recorregut Manresa – Berga ha estat desdoblat, s’ha publicat l’estudi informatiu pel desdoblament del tram Berga – Túnel del Cadí. La transformació de l’eix del Llobregat en autovia permetrà absorbir sense retencions el dens trànsit que la via suporta, especialment els caps de setmana de les èpoques d’esquí. Així doncs, mentre l’enllaç de Manresa vers el nord serà una via ràpida, el tram sud de l’eix del Llobregat i les diverses alternatives que enllacen la capital del Bages amb Barcelona presenten una problemàtica de difícil solució.
L’alternativa que segueix el tram sud de l’Eix del Llobregat (Manresa – Abrera) és d’un sol carril per cada sentit de la marxa i registra problemes de congestió a diari. L’alternativa del Vallès és de pagament i fruit de l’elevat cost del peatge hi circula un número de vehicles ben inferior al volum de circulació que aquesta autopista podria absorbir. S’ha d’assumir, de totes formes, que l’entrada a Barcelona per carretera en hora punta acostuma a estar congestionada i aquest fet afecta tant als que hi accedeixen a la capital catalana procedent de Manresa com des de qualsevol altre municipi.
