L'incendi de Manresa
El dia 5 de juliol de 1713 comença la Junta de Braços a Barcelona on s'opta per la guerra a ultrança. Un dels participants de la Junta de Braços és el síndic de Manresa Dr. Josep Sala i de Miralles, sogre del germà de Rafel Casanova, conseller en cap de Barcelona. Durant el mes de juliol la ciutat de Manresa es posa sota l'obediència del generalíssim borbònic duque de Populi. Una setmana més tard, però, el coronel Josep de Peguera i de Cortit va arribar a Manresa a reclutar homes per lluitar a favor de la resistència catalana. Aquest fet va motivar la voluntat de l'alt comandament borbònic de castigar la ciutat.
Així, el 13 d'agost de 1713 un gran exèrcit borbònic, format per quatre batallons de guàrdies espanyoles i dotze companyies de granaders i comandat pel general José de Armendáriz i pel Conde de Montemar, amb ordres expresses del generalíssim borbònic Duque de Pópuli, va incendiar la ciutat de Manresa. El foc va afectar 522 edificis, inclosa la Casa de la Vila, l’església del Carme i alguns molins de pólvora. Aproximadament prop de la meitat de la ciutat va quedar afectada per aquest incendi, que va representar una clara voluntat d’exemplificar la repressió estenent el terror per tal d’obtenir la submissió pacífica dels pobles de la Catalunya central.
L’incendi de Manresa va motivar que moltes poblacions es passessin a l’obediència de Felip V. L'incendi es produïa tres setmanes més tard d'iniciar-se el setge de Barcelona i va ser el principal exemple de repressió i de barbàrie contra la societat civil catalana.
Atesa la transcendència d’aquests fets, des de Manresa es va prendre la commemoració de l’incendi de la ciutat com a punt de partida del programa d’actes que es desenvoluparà fins al setembre del 2014.
Manresa, ciutat cremada
6 de juliol de 2013
Manresa i el Bages engeguen els actes de commemoració dels 300 anys dels fets de la Guerra de Successió i ho fa celebrant un acte institucional amb la presència de representants dels municipis de la comarca i un gran espectacle a la Plaça Major anomenat “L’incendi de Manresa”, un esdeveniment escènic on més de 450 voluntaris de la cultura popular i tradicional recrearan un dels fets més transcendents de la història de Manresa: la crema de prop de la meitat de les cases de la ciutat per part de les tropes borbòniques el 13 d'agost de 1713.
Programa d'actes
Inauguració de l'Itinerari de la Ciutat cremada
Amb l'impuls i el suport del Museu d'Història de Catalunya i la Fundació Independència i Progrés, s'ha articulat un itinerari que ressegueix els principals espais de la ciutat que permeten evocar l'incendi de 1713. S'instal·len quatre plaques en llocs emblemàtics, plaques que han estat proposades i finançades per la Fundació Independència i Progrés, i dos tòtem informatius a l'entrada del Museu Comarcal i a La Plana de l'Om, que formen part de la Ruta 1714 de les Viles Cremades que organitza i finança el Museu d'Història de Catalunya per tot Catalunya. El punt de partida de l'itinerari és al Museu Comarcal de Manresa, a la sala de l'exposició permanent del barroc on s'explica la Guerra de Successió.
A partit de 7 de la tarda, al Museu Comarcal de Manresa s'inaugurarà aquest itinerari i es farà un recorregut pels diferents llocs d'interès guiat pels historiadors Francesc Serra i Francesc Comas. El recorregut es repetirà durant la Festa Major, i es fa amb la col·laboració d'Òmnium Bages i els Miquelets de Catalunya. Després serà dinamitzat per l'Oficina de Turisme de Manresa.
Acte institucional al Saló de Sessions
Atesa la transcendència dels fets, la ciutat de Manresa vol prendre la commemoració de l’incendi de la ciutat com un dels moments principals del programa d'accions i li vol donar rellevància també a nivell comarcal i nacional. Per això, l'acte està organitzat conjuntament amb el Consell Comarcal del Bages i comptarà amb la màxima representació del Govern de la Generalitat.
L'acte institucional es farà al saló de sessions amb uns parlaments inaugurals a càrrec d’Agustí Alcoberro, historiador especialista en l’època i director del Museu d’Història de Catalunya, i de Miquel Calçada, comissari del Trecentenari de la Guerra de Successió a Catalunya. També es comptarà amb la presència del conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, la presidenta del Consell Comarcal del Bages i els alcaldes dels ajuntaments de la comarca.
Amb aquest acte es dóna inici als actes de commemoració del tricentenari de la Guerra de Successió a Manresa i al Bages.
Espectacle “L’incendi de Manresa”
A continuació de l’acte institucional, aproximadament a 2/4 de 10 del vespre, hi haurà un espectacle al carrer que recrearà escènicament la crema de la ciutat i el context històric del moment en una acció teatral i musical que comptarà amb la participació de diferents entitats i associacions de la ciutat i la comarca.
L’espectacle s’estructura en tres parts: La guerra a ultrança, Represàlies i Foc i vol transmetre a través de sensacions i emocions els moments viscuts per la població manresana amb l’allotjament de tropes i les pèrdues materials i personals provocades per la guerra i finalment l’incendi. L’acte final recrea de manera simbòlica l’incendi de la Plaça Major.
Així, música, teatre, dansa i pirotècnia es complementen en un espectacle coral on participen més de 450 voluntaris de la major part de les entitats culturals de la ciutat i amb la col·laboració dels Miquelets de Catalunya i el col·lectiu de la Festa Barroca de Moià. Aquests voluntaris han estat assajant durant les darreres setmanes per oferir aquest espectacle mosaic de diverses actuacions.
La idea, realització i coordinació de l’espectacle és a càrrec de Toni Fornells i Eva Cuadrado i les entitats que han participat activament i que han fet possible l’espectacle, són:
Grups de teatre: Poble Nou; L'Espantall; Els Carlins; Col·lectiu Jueus de l'Aixada; Pessebre Vivent del Pont Llarg; Ben Grillats i Paranys.
Grups de recreació històrica: Miquelets de Catalunya i Festa Barroca de Moià
Grups de dansa: L’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages; Grup de Dansa Cor de Catalunya; Casal Cultural Dansaires Manresans i Tradiball en dansa.
Entitats corals: Orfeó Manresà; Capella de Música de la Seu; Coral Eswèrtia; Coral Font del Fil; Coral Parroquial del Poble Nou i membres del Cor de veus blanques del Conservatori Municipal de Música de Manresa.
Entitats de cultura popular i tradicional: Xàldiga; Tabalers de Xàldiga; Tabalers dels Armats; Trabucaires de Manresa del Casal Cultural Dansaires Manresans i Colla castellera Tirallongues.
L’espectacle compta també amb la col·laboració de la Comissió 18 de setembre de Cardona, els Geganters de Manresa, els Ministrers de l'Aixada i el Cor de Sant Josep.
L’espectacle ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de Supermercats Consum i Cavalls Pujol així com amb la cessió d’espais per part de veïns i veïnes de la Plaça Major.
