Dels primers temps al segle IX
Tot i conèixer que la zona del Bages ja era poblada durant el paleolític, ens hem de remuntar al neolític per trobar les primeres empremtes dels pobladors manresans, concretament al bosc de les Marcetes prop de Viladordis, es van trobar uns sepulcres de fossa datats aproximadament cap a l'any 3.600 aC. L'existència d'un lloc per enterrar morts en aquest indret fa suposar que prop d'aquí devia haver-hi un petit poblat i camps on plantar cereals, com encara ens ho recorda el nom de Viladordis. Eren grups humans més aviat sedentaris que, per primera vegada, ja començaven a produir estris de terrissa i treballar l'agricultura.
De l'època ibèrica trobem mostres de població al Puigcardener, on avui se situa la Seu. A principis de segle XX mentre es construïa la façana neogòtica de l'església es va descobrir un conjunt de peces de ceràmica. Aquest turó presenta tres costats amb forts desnivells fàcils de defensar i difícils d'atacar, i a més, té aigua a prop. No es coneix l'estructura dels carrers, ja que el turó ha estat ocupat durant molts segles, durant els quals s'han construït i derruït molts edificis, però segurament devia ser força important dins la seva àrea.
Els
únics materials que ens van deixar els ibers són restes de
ceràmica. D'una banda, s'han trobat trossos de terrissa ibèrica
grisa dels segles III al I aC. De l'altra, algunes peces de ceràmica
d'importació grega, del segle VI aC al IV aC. La presència
d'aquestes peces gregues indica l'existència d'un comerç a través,
probablement, d'una xarxa comercial compartida amb altres poblats, en
especial de la zona de la costa. La zona de Manresa, segons les
fonts, era ocupada per la tribu dels lacetans, que dominaven la
Catalunya Central actual.
Aquest poblat ibèric es va romanitzar, però no és gens clar fins a quin nivell. No sabem com era aquest nucli de població ni quina organització social tenia. A més, en tots els documents escrits d'aquella època apareixen de forma clara els topònims romans de Catalunya, sense que la nostra ciutat hi aparegui esmentada clarament. Per tant sembla que Manresa no va adquirir un paper important fins molt més tard. Les descobertes arqueològiques ens mostren peces de diverses etapes de la colonització romana, des del segle II aC fins a l'època final del baix-imperi dels segles III al VI, però l'únic que ens demostren és que el Puigcardener va ésser ocupat durant aquells temps.
Probablement Manresa era una cruïlla important de camins entre la costa, Cardona(on s'explotava la sal) i la Segarra, on hi havia el municipi romà de Sigarra (els Prats de Rei).
També es van trobar a la zona dels Comtals, dotze cistes funeràries de finals de l'època romana.
Sabem poques coses de la vida dels habitants del Puigcardener durant l'ocupació visigòtica, entre els segles VI i VII. A causa de la inseguretat que hi havia a l'època, és probable que una bona part dels camperols que vivien en els nuclis dispersos s'apleguessin entorn de la ciutat, que oferia unes condicions millors de defensa.
Temps després els musulmans o sarraïns procedents del nord d'Àfrica, van estendre's per tota la península Ibèrica. Sabem que l'any 785 els àrabs van abandonar Manresa. Probablement perquè devia tenir una població tan escassa que no calia deixar-hi cap destacament militar.