Segle XIV. Una gran època
Els historiadors coincideixen a assenyalar el segle XIV com el moment de més prosperitat de la ciutat. Tot i això la prosperitat es va veure truncada l'any 1359 per una gran crisi. Dins del mateix segle, doncs, es va viure un creixement espectacular durant la primera meitat, seguit d'una forta crisi i decreixement, durant la segona.
El
creixement de la ciutat es va traduir en la construcció d'un nou
traçat de les muralles, que en part va aprofitar trams de la muralla
antiga. La puixança econòmica va provocar que el rei Jaume II, el
1311, privilegiés la ciutat amb la celebració d'una segona fira a
final de novembre, per Sant Andreu.
Durant el segle XIV, la ciutat va veure créixer moltes construccions d'envergadura. La construcció dels ponts de Rajadell, Vilomara, la Séquia i l'anomenat Pont Nou o l'ampliació de les muralles. Entre aquestes grans obres, l'obra civil més important és la Séquia. Com a resultat d'unes sequeres molt greus, esdevingudes a començament del segle XIV, els consellers de la ciutat van decidir portar aigua del Llobregat a través d'un canal des de Balsareny. Després d'encarregar-ne la construcció a l'arquitecte barceloní Guillem Catà, el rei Pere III va autoritzar el projecte de canalització d'aigua de Balsareny a Manresa el 1339. Un cop iniciades les obres, el bisbe de Vic, Galzeran Sacosta, va impedir el pas de la Séquia per les terres de Sallent, de la seva propietat. Però els manresans, desobeint la prohibició del bisbe, van prosseguir-les. Com a reacció, el bisbe va clausurar durant cinc anys totes les esglésies de Manresa i va excomunicar els consellers, els jurats i els mestres d'obra que hi treballaven. Aquest conflicte es va resoldre amb l'adveniment d'un nou bisbe però tradicionalment s'ha considerat que la resolució fou possible gràcies al Misteri de la Llum, que encara se celebra cada any el 21 de febrer i que ha esdevingut una festa inclosa dins l'Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Després de moltes interrupcions en la construcció a causa de pestes, guerres i altres conflictes amb pobles veïns, al cap de quaranta-quatre anys després de l'inici de la Séquia, l'aigua del Llobregat arribava a la ciutat.
A banda de les edificacions civils durant aquest segle van ser construïts molts edificis religiosos, com la basílica de la Seu, el monestir de Valldaura i les esglésies del Carme, Sant Pere Màrtir, Sant Andreu, Sant Miquel, Sant Pau, Santa Clara i Santa Llúcia.
De tots ells, la Seu és l'edifici més significatiu de la ciutat medieval. Començada a principis del segle XIV, sota la direcció de l'arquitecte Berenguer de Montagut, no fou acabada fins molts anys després. La primera pedra fou col·locada el 1328. Al cap de vint-i-quatre anys es va finalitzar la coberta d'una part del temple. La part restant, on fou construït un gran rosetó, no fou acabada fins després de 1480. El campanar no va quedar enllestit fins al segle XVI i la façana principal, fins a començament del segle XX.
